Bueno doncs! Ja som aquí. Hem passat aquests últim parell de mesos parlant excitadament amb tothom, creant timings al voltant i preparant-nos per aquest moment, i de cop, el moment ja està a punt d’arribar. En dues dormides, agafarem el testimoni com a propietaris temporals de la desitjada Ambassador van de mans de les Hussy Hicks, i llavors, pues llavors ja la tindrem!
El què farem, si bé està tot més o menys escrit i planejat, encara no ho sabem del tot, i com sempre passa en aquests casos, no ho saps mai massa fins que t’hi trobes de morros. Dos mesos, encara que semblin molt de temps, tampoc són tant quan has de cobrir 6000 quilòmetres plens d’atraccions dispars i aparentment imprescindibles. Però durant el temps que duri aquest viatge, i aquest journal, pretenem visitar profundament, així a priori, i començant per la ciutat de Darwin: els Parcs Nacionals de Litchfield i Kakadu; quilòmetres i quilòmetres de no-res vermellós i encisador, pobles i expobles, mines i coves; els boscos tropicals del Daintree i el Cape Tribulation; les illes i l’esnòrquel fantàstic (suposo) de la Gran Barrera de Coral; i per últim (tot i que s’estengui un parell de milers de quilòmetres), la idíl.lica costa de l’estat de Queensland. Tot plegat per acabar arribant plàcidament, amb un munt de noves experiències i milers de fotos, de nou a la Gold Coast, on ara mateix ens trobem.
Si voleu detalls de la ruta que pretenem seguir, podeu donar-li un cop d’ull aquí.
Evidentment, a dos dies pel dia D, encara no hem empaquetat. De fet, i ocupats com estàvem en parlar excitadament amb tothom, crear timings al voltant i preparar-nos per aquest moment, no hem tingut massa temps per pensar què és el que hem d’empaquetar per dos mesos en carreteres australianes, terra de dies calorosos i nits més que fresques. Però encara tenim dos dies sencers per pensar-hi, així que sense pànic. Se m’acudeix que necessitarem el carnet de conduir! Espero que no ens el deixem!!
Com la llei de Murphy sàviament indica, en aquests últims dies han sorgit sorpressius problemes amb oficines d’hisenda de tres països diferents (i perquè no hem viscut en més!) que requereixen atenció inmediata per culpa de suposada deixadesa en el seu moment. Al mateix temps, la Tiffany ha sigut calúmniament bloquejada al facebook per, segons ells, enviar spam. Ja m’explicaràs!
De totes maneres, segur que el nostre reconegut tracte dolç i encantador ens permetrà solucionar aquests “petits” contratemps aviat! Així sigui.
Volem agraïr als pares de la Tiffany la seva hospitalitat en aquests últims mesos (estem fets uns bons nòmades, saltant de sofà en sofà dels nostres papes arreu del món :-) )... aquí podeu veure d’altres consells per continuar sent un adolescent tota la vida).
Estem tots molt contents i excitats. En Jett està encantat de saber que podrà dormir MOLT a prop nostre CADA nit, i que tindrem una minúscula casa amb rodes. Porta parlant d’això amb il.lusió des que començàvem a considerar la opció de la furgoneta mesos enrere, i sabem que, encara que sigui dur de vegades, el nano serà feliç mentre tingui una petita escombra i pala de la que disposar en tot moment.
Vam descobrir aquesta oportunitat mesos enrere, a Noruega, quan estàvem investigant la possibilitat de llogar / comprar una furgoneta-caravana per passar el nostre any a Austràlia. La opció d’esdevenir un ambaixador semblava totalment perfecta per nosaltres, i alegrament hi vam aplicar. Un cop a Austràlia ja ens n’havíem pràcticament oblidat, d’aquesta aplicació, i fins i tot vam descartar la idea de comprar una furgoneta, pensant que, com que no viatjaríem tampoc tota l’estona, no era massa pràctica per anar a fer la compra. I finalment ens vam comprar un cotxe familiar ben gros i una tenda (familiar ben grossa). I un bon dia vam rebre l’email que ens convidava a fer ús de l’Ambassador van durant els mesos d’abril i maig. Ens va costar només uns segons de reflexió acceptar feliçment.
Així, afortunats com som, tindrem la oportunitat de tastar Austràlia en furgoneta i Austràlia en cotxe i tenda. Dues experiències semblants però significativament diferents.
Cada viatge comença amb el primer pas. Plantant llavors pel nostre esplendorós futur.
Disfruteu dels vostres viatges! I disfrutem nosaltres dels nostres!
Salut!
Ps. Acceptem proposicions… si sabeu on som i creieu que hem de veure / fer algo… digueu-nos-ho! Si mai ho dieu, mai ho viurem!
Ps2: Acceptem proposicions… si hi ha alguna cosa que, per simple curiositat, us fa gràcia que fem i publiquem, està a les nostres mans, i està dins uns límits mínims de bon gust, estarem encantats de considerar-ho.
Ps3: Aquest journal serà en anglès. Espero que aquest fet no us molesti. Però tindrem una “versió” en català al blog “El Bert se’n va a Austràlia”, amb detalls entre bambalines.
