Em queden poc mes de 8 horetes en aquesta ciutat, encara he d'empaquetar i dormir una mica...Estic un pel nerviosa. En fi, Al final no he fet el curs de massatge, vaig preferir anar a una illeta, Koh chang recomenada per la Montse i el Manolo (que fort trobar-me a tres menorquins just al mateix hotel, el mon es tan petitet a vegades...) I m'ha encantat. La pena que he enganxat una calipandria de por, despres de sobreviure a l'aventura motera, vaig haver de conduir dues horetes sota la pluja, i una ja te una edat! I ara el meu nas no para de rajar i em preocupa que no m'acceptin al curs de meditacio per destorbar el silenci i la immobilitat, perque estornudo moltissimes vegades...nomes tinc dos dies per recuperar-me. A Bangkok he fet bondat, tot i la febre consumista, aixo que comparteixo habitacio amb una sueca-bereber, i ja sabeu que les sueques no paren de sortir de farra i emborratxar-se, jo pobreta de mi no en tenia ni idea. I he decidit que de gran o l'abans possible vull ser SUECA, no per les borratxeres, per les meravelloses condicions que tenen aquests 8 milions de privilegiats: estudis gratuits, subvencions a punta pala, baixa de maternitat d'un anyet per exemple. La Janila, viu com una reina a Xina amb 800 euros al mes del govern...Ja podriem copiar aquest estat del benestar, no? Be ara divago massa, la febre (no mum, no et preocupis que no tinc febre, malaria descartada) la tos, el cansament. Bona nit, aixo si primer endrapare l'ultim pad thai de carrer. Proxima estacio, Kathmandu
