El dia ha comensat molt gris i tristoi, continuo encostipada i amb un pel de mal d'esquena, tambe em sento soleta, pero gracies pels mails de suport i felic aniversari. He sortit a passejar quan les botiguetes de Thamel comencaven a obrir, m'encanten els colors i les cares de la gent, pero no puc badar gens perque sino ensopego amb els clots i les irregularitats que omplen els carrerons. Tampoc puc somriure gaire ni contestar al namaste o al how are you perque si no no me'ls trec de sobre. M'agobia una mica aixo, i fins i tot tinc por a vegades, ja veieu em sento tonta reconeixentho pero es el que ara mateix sento. Estic mig malalta, sola i no trobo les coses gens facils. Pero aixo tambe havia d'arribar, llastima que sigui el dia del meu cumple. Total he decidit que posposo la celebracio fins que em trobi amb la Florence, com a minim!
Gracies a tots els que us heu recordat de mi...us estimo!
D'aqui una hora comeca la meditacio, vaig a avisar un taxi perque no puc ni carregar la meva motxila. 10 dies de silenci (si m'accepten esclar) Parlem
