Somriures daurats Les sorpreses de ser una aprenent de nomada-turista amb la motxilota sempre al damunt...

L'illa paradisiaca esta una mica gris i fangosa per les pluges,una mica destrossada per les revoltes de fa dos anys i amb anims de canvis revolucionaris contra la monarquia corrupte, la coronacio del nou rei es al juliol. Pero el taranna dels habitants es calmat, sembla mentida quan els veus tan grandots i ferotges a les seves dances, pero son molt melosos i en general amb cara de bonatxons. Es el paradis pels recolectors de petxines com jo, n'hi ha de mides insospitades, aix... m'ataca la mala consciencia, intento no agafar-ne gaires. Hem gaudit fins ara d'un sopar tradicional amb danses a una cova, molt bonic, hem fet un tour per l'illa amb un angles molt particular, en Toni, em conegut una parella d'escocesos que estan viatjant per tot el mon despres de la seva boda a Fidji, soparem amb una parella mixta un tongania i una kiwi, que shan instalat aqui, hem parlat amb els revolucionaris... Tot plegat forca intens, i ara marxem a una altra illeta, dues hores i pico de ferry. L'horari i la calma dels illencs es mil vegades superiro a Menorca...increible. Tot es relatiu, mai se sap res de res, en fi quan tens nomes una setmana pot desesperar pero a mi no em molesta gaire. Seguire explicant....Abracades