Somriures daurats Les sorpreses de ser una aprenent de nomada-turista amb la motxilota sempre al damunt...

Tres dies de trajecte per abandonar Laos i tornar a Tailandia. Ha estat llarg i duret, passar dos dies sencers en una barca riu amunt, tenim el cul quadrat, pero l'embarcacio portava molt bona companyia, apart de les impressionants muntanyes verdes, contemplar l'hora de la dutxa de les viles, dels monjos, els pescadors...i be tambe molts plastics i porqueria que arrossega aquest riu tremendament marro. Nomes hi havia fustes per seure amb uns coixinets, podeu contar que tots hem acabat pel terra, fent malabarismes per canviar de postures, escrivint, jugant a cartes, dormint i mig meditant. Be tambe hi havia algun ocupa a la popa (amb cuina improvisada) fumant alguna cosa mes que tabac: un japones fent-se una gorra de ganxet, un cowboy fent una massatge amb pedres a un frances...hi ha teories molt rares pel mon, dues parelletes de lluna de mel...Tot plegat al.lucinant! Pero el final de trajecte m'ha matat. He tingut un atac dels meus de mal de panxa (jo que ja em pensava que els havia superat, sera que he caigut en la temptacio de prendre algun cafe amb llet (llet de soja))? les 8 hores d'autobus per arribar a Chiang Mai han estat una odissea. i res ara sento els petardos des de l'habitacio, m'imagino la lluna plena i els fanals voladors que estan omplint la ciutat. Desitjare bona sort per tots! i q el vent s'emporti el meu mal...