Somriures daurats Les sorpreses de ser una aprenent de nomada-turista amb la motxilota sempre al damunt...

pel bon karma

THAILAND | Monday, 26 November 2007 | Views [441] | Comments [1]

Lluna plena de novembre, ofrenes de flors i encens al riu, globus encesos pugen al cel...(es precios, pero no entenc com no hi ha mes incendis...) Molts petardos per tot arreu, i alegria. La gent es desfa de les coses dolentes (literal se les emporta el vent o el riu...) Nosaltres fem el mateix emocionades, Aquesta nit som un grup heterogeni que ens hem conegut a la barca del mekong. Musica, ball, i mirades intenses. ens ho hem passat molt be! Un final colossal de la primera etapa de viatge. Dilluns comenco el taixi, el silenci i la reflexio.

Tags: Adventures

Comments

1

Despres de deixar a la Marteta fent el seu curs de tai-xi, jo baixo cap a Bangkok a passar els ultims dies. Amb les emocions a flor de pell em despedixo; de la Marta (aprenent a conviure, ara la trob a faltar), dels asiatics (trobare a faltar els seus rostres orientals i les seves robes de colors), de tots els nens (en especial, als Cambojans, que estan molt necesitats), dels paissatges (els seus camps daurats d' arros, les muntanyes, el riu, marro), la seva pau (aqui la gent mai aixeca el to de veu, ni quant s' enfaden...), les flors, el menjar...la gent que amb qui em fet part del nostre viatge...a vosaltres, gracies per seguir-nos en la distancia, i per felecitar-me pel meu cumple.
El meu primer llarg viatge; aprenent, sentint, emocionant, intens... crec que l' any que ve repetire !!
Adeu Marteta. Aqui et deixo els meus primers comentaris del teu blog, ara, sere una mes que et seguira en la distancia,... encara que et sento propera. Gaudeix dels teus somnis daurats.

NEUS Nov 28, 2007 2:16 PM