Somriures daurats Les sorpreses de ser una aprenent de nomada-turista amb la motxilota sempre al damunt...

Vientane fa olor a pols i a botigues d'angiguitats... m'ha agafat un atac de compritis i consumisme de veure tantes coses boniques, desde ceramiques, tassetes a joies i roba de les tribus, milers de teles i una sobredosi de seda. Moltes guesthouses, tuktuks (mes amables i menys pesats) locals mes grassonets i sobretot l'aire decadent de les cases colonials franceses. M'encanten deu ser una deformacio fotografica, pero m'agraden aixi amb les parets grises, i fumades la fusta vella, el rovell, esclar q no hi viuria com els toca fer a ells. Serien nomes pels esperits.