Doncs si he arribat!
Bombay ,o mes ben dit la vida dels actors a Mumbay es com d'un altre planeta. El Carlos es el director de fotografia de Luck by chance, una peli sobre dos aspirants a actors dins del mon de bolywood, precisament aquesta setmana estan rodant un numero musical en una carpa de circ. Bastant allucinant la quantitat de personal, que hi ha eren uns 300, molts d'ells mig empanats pero... El que mes em sorpren son els colors, el super kitch, l'estetica gay, ballarins, coreografs i les super estrelletes, molt molt divos...que despres de cadascun dels planos i repeticions es retoquen el maquillatge i el pentinat eternament davant del seus homes mirall, a vegades es tant ridicul! Aquest mon de luxe, de dinars a super hotels, de xofer, d'aire acondicionat et colpeja fredament a l'estomac, com a minim a mi, quan no paro de veure gent dormint a l'asfalt sense absolutament res, nens mutilats pidolant a tot arreu i a tothora...tot i la calor, les suades i la contaminacio en tots els seus aspectes Bombay te forca arbres sempre pots refugiar els ulls en un trocet de verd o vermell. Milers de taxis, rickshaws decoren els vuit carrils dels carrers mes amples, edificis colonials grandiosos i decadents, tot cau a trossos i hi ha tantissima gent. Ha estat molt bonic compartir dos dies amb el Xavi i el Carlitos, els companys de pis del Carlos a London, els tres catalanets hem descobert la ciutat a base de novatades, flipant amb el tren amb multa incorporada, on vam comencar el dia com a sardines, no us ho podeu imaginar hi ha vagons nomes per dones, inclus trens, perque estas tan apretat que es massa facil tocar-se. Despres esmorzar de luxe i delicatessens a l'europea, Caminada pel barri musulma, mercats i cares de tota mena pero cap tant blanqueta com la nostra. Avui estan tots adormits, els currantes perque fan unes 14 hores al dia al set, els dos turistes londinencs pel jetlag i la febre, tots estem una mica tocats...I aquesta nit voliem marxar a unes coves.
