Somriures daurats Les sorpreses de ser una aprenent de nomada-turista amb la motxilota sempre al damunt...

Torno a Wellington amb el Ferry, un bonic dia que m'ha deixat les marques del sol a la cara, com una guiri total. Comparteixo l'estona amb el toni,un kiwi de cinquanta i tants, superaficionat als balls de salo, que m'explica els detalls de la competicio, m'acaba convidant a la seva festa de comiat perque es muda cap a l'illa sud (invitacio que declino perque ja m'esperen). Se li nota que te el cor trencat tot i que s'esforca en dir que ja s'ha recuperat. Una conversa interessant sota el sol aclaparador i el vent de coberta. Ja soc a Wellington, el primer que faig es anar als jardins botanics, son les 6 i la gent ja omple la gespa preparant-se per fer els seus sopars picnics, amb concert de fons. Quina gran idea, ja ho podriem copiar! Em ve a buscar el meu guia turistic particular, el Nathan. Tinc casa gratis i nous amics per coneixer (si es q a vegades penso q no mho mereixo!)