Una illa apareix de sobte,
un peix es torna de vidre,
un llibre perd les fulles,
el cafe es refreda,
la son s'enfonsa,
els meus dits cremen
mentre el cap es sota l'aigua.
Tot es verd maragda menys les veles blanques
i un petit far de conte inacabat.
El pintor ha esborrat les gavines pero encara les sento,
I el vent...el vent te ganes de caricies.
L'aigua avanca per omplir-me els ulls
les muntanyes romanen imperterrites per calmar-me l'esperit.
Hi ha una porta amb un cartell emmarcant l'horitzo:
Avui l'illa fantasma tampoc admet sirenes indecises
