Somriures daurats Les sorpreses de ser una aprenent de nomada-turista amb la motxilota sempre al damunt...

Hem deixat Sii Pan Don (les 4000 illes del Mekong) un lloc que prometia ser paradisiac, pero per petites coses no ens va acabar de tocar l'anima. El paisatge es precios, les postes de sol captivadores, la gent bastant amable, pero el tema neteja i bungalows va poder amb nosaltres. Vam deixar els raftings i kayacs per l'epoca seca perque caure al Mekong ven marronet i ple de rapids no acabava de venir de gust. Tot i aixi hem pogut contemplar unes catarates impressionants, i dues platges. Tambe hem conegut a una pallassa de barcelona, pallassa d'ofici, molt maca i molt espiritual, avui compartim habitacio a pakse. Nois...el trajecte ha sigut una mica odissea. el bus local es una especie de pick up amb bancs on han pujat deu i la mare, bosses, gallines guiris i locals of course, una bici, gent de peu que semblava que havia de caure... tot un panorama, pero el taxi va ser pitjor!. Per recuperar-nos hem tornat a deixar-nos magrejar pels massatgistes.. Tot i aixi estic cami de prendrem el primer voltaren...Tinc molt mal d'esquena i el llit sembla una fusta. Noteu primers simptomes d'esgotament. No patiu dema em refare Segur.