Somriures daurats Les sorpreses de ser una aprenent de nomada-turista amb la motxilota sempre al damunt...

Hem sobreviscut a una mena de concurs, quanta gent pot entrar en un taxi compartit...? adivineu, 8 adults i dos peques hem compartit 6 intenses hores per una carretereta plena de bonys i fangueti... ei, i sense vomitar ni queixar-nos gaire, nomes de tant en tant un suspir perque a sobre el conductor anava a tota llet i a mes se'ns va parar el motor dues vegades. En fi que som a Ratanakiri, al vell mig de la jungla senyors i aixo m'encanta. Avui he aguantat com una campiona una excursioneta en bici (ho dic pq normalment em va fatal la bici, pero aixo d'estar tan pendent de no caure no m'ha anat malament.) Hem vist una catarata preciosa...i tambe un llac volcanic, hem fet una nedada rapida escapant de la mirada dels monjos que evidentment esperaven que ens despilotessim...pero no.Aqui les noies es banyen vestides directament. Ve no esperaven tenir internet i aprofito per escriure-us i per si un cas acomiadar-me (es broma) es que dema fem una excursio a la jungla i estic una micona acollonida. Dormirem en un poblat d'aquests que no parlen ni el khmer.Tenim guia no patiu i una companya, una anglesa diana de quaranta llargs, que es una machine..Doncs res ja ho sabeu espero no topar ni amb cap escorpi que ja nhe vist ni tigres ni serps.. Us explicare els detalls a la tornada, perque clar ja sabem tots que els insectes m'adoren.Espero que Mr Smiley el nostre guia es cuidi forsa.