Estic fent escala a Corrientes sota un sol de justícia. He arribat a quarts de set del matí després de nou hores de viatge amb un autobús força còmode. A partir de les vuit del vespre m'esperen 12 hores més fins a Salta i aprofito aquesta estona per conèixer la ciutat i organitzar els últims dies del viatge.
Això ja és molt diferent de tot el que he vist. No hi ha turisme, les coses ja no són tant fàcils i em puc sentir com una exploradora, que tot sigui dit, no passa gens desapercebuda.
A mesura que el dia ha anat avançant he tingut la necessitat vital de renovar el vestuari: unes faldilles i unes sandalies per 10 euros que m'han ajudat a soportar millor la calor. La motxilla i la bossa de la càmara de fer fotos han fet que acabés amb la samarreta amarada de suor, el sol de les dotze del migdia era castigador.
Finalment m'he tancat en una confiteria amb aire acondicionat ahhhhh i quan he aixecat el cap de la guia que estava llegint he vist que no hi havia ningú! M'han deixat sola a la confiteria amb la dona de la neteja... Aquí a la una del migdia tot tanca fins a les quatre o les cinc, el carrer queda desert. I aquí estic... fugint del sol.
