Fa dos dies que estic a Puerto Iguazú, una visita de metge per veure les cascades i poca cosa més, o això pensava... perquè tret d'aquesta estona que tinc mentre faig temps per agafar el bus cap a Salta, no he tingut ni un moment de descans.
I les cascades, fascinants. Moltes hores caminant i molta humitat. Va ser genial pujar a una embarcació de motor que et porta fins a sota els salts d'aigua i et quedes literalment xop de dalt a baix. Molt millor que Port Aventura. Ah! I l'arc de sant martí, brutal.
El nord i el sud d'Argentina no tenen res a veure i un es queda amb la
idea de que està en un altre país, em recorda molt al Brasil. Canvia el
clima, canvia la riquesa, les persones també tenen inquietuds molt
diferents i l'aparença física és el resultat d'una gran barreja de
cultures i nacionalitats. Em quedo amb la sensació de que qui viu aquí
no té clara la seva identitat, les seves arrels. Però potser m'equivoco.
El millor...
Papallones de colors. La sensació d'estar dins un núvol de papallones és fantàstica i veure tants colors i formes diferents arranca un somriure d'admiració a qualsevol. Ahir que sentia un xic d'enyorança per estar lluny de tot van aconseguir fer-me canviar l'ànim, i tot el que esdevingué després, tenia els mateixos colors que les seves ales. Molt bon nadal a tots :)
El pitjor...
El contrast. Passar de 8 graus a 37 en unes hores em va desajustar una mica física i mentalment. Aquí el ritme és molt diferent, la xafogor ho fa tot més lent però tot és canviar de xip, i sense gran sacrifici ja m'hi he adaptat.
L'anècdota...
Pensament positiu. Quan es viatja, és el moment ideal per posar a prova allò de: demana i et serà concedit. I és divertit i arriscat al mateix temps, perquè sí, funciona.
