Salta és una ciutat situada a 1200 metres d'altura, amb un clima fantàstic. També és provincia de plantacions de tabac i vinyes, d'arrels indígenes i rastres colonials. Han estat dies de desert, de bodegues de vi, de rafting i cannopy, de contacte amb les persones i de natura verda i àrida al mateix temps i amb contrasts de colors impressionants.
Cafayate, és un poble perdut en el no res al peu dels valles calchaquíes i la segona localitat en producció de vins del país, on hi he pogut provar el gelat de Cavernet, tota una curiositat.
El millor...
Cultura, folclore i gastronomia regional. Una cuina basada en el choclo, el blat de moro: humitas, tamales, locro i les millors empanades del país, cuites al forn. Les penyes del carrer Balcarce són tota una anècdota, on mentre hi degustes tot aquest menjar regional, la música folclòrica i en viu no deixa de sonar i de ser ballada per gauchos.
El pitjor...
Deixar-ho tot lligat. Forma part de l'aventura i de tot el viatge, però haver de dedicar hores a lligar viatges en autobús i vols, és una pèrdua de temps quan tens fam de conèixer coses noves.
Deixant rastre. A tot arreu on paro m'hi oblido alguna cosa... argh!! He sentit a dir que quan això passa és perquè algun dia tornaràs al mateix lloc...
L'anècdota...
La llei de l'atracció. I ens vam trobar de cara, caminant per la mateixa vorera en una ciutat de 500.000 habitants. Ens haviem intercanviat un correu electrònic on ens desitjavem bon any perquè jo finalment no aniria a San Pedro de Atacama. Ahir, pels capricis del destí, vaig poder tornar a compartir unes cerveses amb l'Asun.
