A la vall de Langtang, les muntanyes sembla que et cauen al damunt amb els seus perfils encrespats i poderosos,tenen cims tocats permanentment pels nuvols, la boira, i tota mena de vents. Les pedres i parets s'enfilen cap als 7000m sense problemes. A partir de les 18.30 la foscor regna i apareixen els estels i el silenci. He trobat la caminada mes
senzilla o potser estava mes preparada. Aquest cop he carregat amb la meva motxila sense gaire contratemps, o els de habituals, cansament i esbufegades a les pujades, punxadetes als genolls a les baixades,i L'aclimatacio a les alcades aquest cop ja la reconeixia, rebombori a base de bombolles a la panxa i pets que s'escapen lliurement, una mica de pressio a la testa pero res important. Cases d'hostes molt senzilles on el vent s'escola per les parets i no et salven ni les dues mantes que et posen damunt del sac de dormir. De dia el sol crema, quan en fa... el vent glaca i la neu distreu, cal molta
concentracio i paciencia per no relliscar pero a la minima et quedes bocabadada mirant cap al cel: apareix alguna aguila o algun corb de
bec groc, els yaks espantadissos i rapids pero tranquils, sovint em recorden el nostre estimat emblema d'osborne de
les carreteres espanyoles. Floretes blaves, liles i blanques s'escampen per unt terreny gris. Els famosos rodedendrums aquest cop s'han vestit de blanc, dins de boscos que semblen de fades poblats de molses i de branques retorcades. ponts que desafien el vertigen, i la por de caure dins d'un riu constant amb mes cabdal iroques gegantines. Nens descalcos i felicos, que aqui no et demanen per diners o xocolata "d'entrada".
Dones treballant trossets de terra, inclinades perpetuament, vestint de ratlles multicolors el marro i verd de la terra. T'acostumes al caliu del foc tot i que fa olor a merda seca de yak, a la dutxa impossible a base de palanganes, a la mateixa dieta d'arros, llenties, una mena de bledes, patates i ous... pero el pa acabat de fer es una delicia i si hi ha sort pastissos de poma. Tot es posa dins d'una mena de crep de pa anomenat momo. en 9 dies hem visitat 4 poblets, hem intentat arribar al glaciar de lanshisha pero ens vem cansar molt pel cami. Hem pujat a un cim a 4700, jo amb la desgracia que es va ennuvolar de sobte, poques vistes entre els nuvols. I hem participat en la celebracio d'un funeral acompanyades de dues germanes holandeses. La veritat, que em va semblar impressionant que la gent camini dos dies per celebrar tots junts, cants que son oracions, balls, menjar i beure. Ha estat com veure de veritat la vida que porten en aquesta zona. MEnys turistes i els que trobavem molt involucrats amb la gent d'alla. Ha estat un bon comiat de nepal. Aquests ultims dos dies m'allotjo al centre tibeta, un petit jardi enmig del merder de thamel. Han estat 10 dies sense noticies del mon, vivint a camara lenta pero despertantme a trenc d'alba i caminant de 6 a 8 horetes. Llegir al Dalai Lama i escalfantme els dits a base de tes o nescafes a preu europeu. Hi ha molt per veure per aquesta zona, Haure de tornar algun dia perque no he pogut arribar al llac sagrat de goisankund.(qui s'apunti ja ho sap). Nomes m'agradaria oblidar el viatge en bus per arribar a syabrubesi; va ser el pitjor de la historia, 9 hores en tensio evitant bonys al cap, i com q som unes pardilles ens va tocar l'ultima filera del bus, en aquests moments m'alegrava de no ser mes alta nomes un centimetre mes i no hauria sabut com ficar les meves cames. com a minim no anavem al sostre ni al passadis de peu. Corves penyasegats, tot plegat a prova d'infart. La tornada pero se'm va fer mes suau. Musica, la companyia d'una doctora nepali i d'un personatge rus amb molta tela amb qui vaig compartir un sopar ben plagat de totes les seves aventure. Hi ha gent que necessita audiencia, a mi no m'importa gens escoltar (amb limits eh..) L'home no se com ho va fer pero va endevinar exactament la meva data d'aniversari. Estranys curios... Aquesta tarda espero poder fer algunes compres pero no tinc massa el dia.. Dema Delhi en solitari, deu meu!! M'estic mentalitzant A reveure Nepal!Nota familiar: Sento haver-vos fet patir amb tot aixo de Myanmar i el ciclo NArgis...No en tenia ni idea, Jo perduda a les muntanyes tocant el tibet pero sense cap contratemps. FElicitats dobles mama!!!
