Somriures daurats Les sorpreses de ser una aprenent de nomada-turista amb la motxilota sempre al damunt...

El temps passa volant... 3 mesets i...ara em quedo soleta a veure com va. I com no, l'ultim dia sempre han de passar coses per estressar-nos dvd's de fotos que no funcionen, tendes que tanquen, regalets, histeria i plorera...tot corrent per no perdre el costum i cansarnos una mica mes. No es estrany oi? L'Stella marxa a les 6 del mati, no se si podrem dormir gaire. Ha estat molt bonic compartir aquests paisatges, arreclar el mon i deseperar-nos amb l'amor ideal el desamor frequent, recuperar l'adolescencia compartida i les fluixeres habituals plenes de rialles amb els temes tecnologics. Ens farem jardineres o artesanes... qui sap!