Penseume del reves, Ja soc a New Zealand, despres de les acurades inspeccions de motxila i botes i passaport i bitllet de tornada. Aquest paradis controla molt la immigracio, tot i que els sobra espai, feines i bon rotllo. Es nota que la gent viu tranquila, tothom es amable (d'una manera diferent dels asiatics). Els Kiwis senten un orgull molt intens per la seva terreta. Passada ultra rapida per Auckland, retrobar-me amb l'Stella, lstres de planificar el viatge per poder veure el maxim en un mes. Estem esgotades.
No hem tingut gaire sort amb el temps, els nuvols i la pluja ens han impedit fer el tongariro crossing, considerada una de les excursions d'un dia mes boniques del mon. Tampoc mhe pogut atrevir amb l'sky diving de moment...us fare patir, vull llencarme en paracaigudes, diuen q es un dels llocs mes barats i segurs del mon o sigui que ara o mai.
Ja hem vist els geysers, llacs d'aigues sulforoses, fang que bull, es un paisatge que mai havia compartit i simplement hipnotitza. Ens hem mogut en bus per l'illa nord i ara som a Wellington , la capital cultural del pais. Un guia molt simpatic ens ha comentat la historia de la ciutat, i despres ens ha acompanyat de nit. Una nit molt cubana la veritat, que curios, pero que agradable. Aqui els maoris viuen en total harmonia amb els blancs...be les feines tambe son de classes socials mes baixes pero es nota una bona convivencia. Es increible lo grandots que son, realment fan por quan et dediquen aquelles mirades exhorbitades traient la llengua en les cerimonies de benvinguda. Una tribu fertoge d'aspecte pero no de cor. Be ja us explicare dema volem a Christchudh per intentar comprar un cotxe i poder fer la ruta que volem (amb moltes presses com sempre...)Les fotos hauran d'esperar Sorry!!!!
