Existing Member?

Velo Africa Cycling around Africa

El Nord del Marroc i les Muntanyes del RifRif - viatjar pel Marroc vol dir iniciar una conversa

MOROCCO | Sunday, 11 December 2005 | Views [3143]

Bonjour, savà? How are You? Français? English? Deutsch? Español? You need hostel? Qu'est-ce que vous cherché? Hashish? Me, I'm Berber! Donne moi un stylo! Labas? Becher! Come to my house to drink tea! Merhaba! – Benvinguts al Marroc!

Nomes a 35 minuts d'Europa i hem arribat a un altre mon. Com a "europeu" has d'acostumar-te primer a una societat islàmica, que enlloc de tenir l'individuu com a punt central, dona més importància a la societat en conjunt. En aquesta societat no estas mai sol, sempre hi ha alguna cosa per observar i sempre hi ha algu que t'observa. Mirar, escoltar, olorar i descobrir constantment, que pot arribar a fer-se pesat pero que també pot convertirse en el més divertit del viatge. Per entendren's, diguem que el Marroc no seria un lloc per un "solitari introvertit sense sentit del humor".

Arribem al Marroc durant el mes del Ramadà, on durant el dia s'està en deju, les botigues tanquen i basicament només es resa i es dorm. El dia es transforma en la nit i la nit en dia: la tranquilitat del mati es converteix a poc a poc en nervis, cares series i moviment de gent a la tarda, i tan bon punt el "Muezzin" amb la posta del sol crida a la pregaria, arriba la primera sopa (Harira) i l'humor de la gent comença a millorar. A Tetouan la font de la plaça s'il.lumina i la musica comenca a sonar, les botigues del mercat obren les portes i els cafes s'omplen de vida. A Chefchaouen, davant de la finestra de l'hotel on ens estem, els homes es pasen la nit jugant al parchis i els nens es passegen pels carrers a mitjanit amb trompetes i timbals per despertar als dormilegues i recordar-los que es hora de la pregaria. Aquesta vida nocturna dura fins a les 4 de la matinada, l'ultima oportunitat per menjar abans de tornar-te'n a dormir i esperar que al dia seguent el sol es torni a pondre. I el Christian hem deia al arribar al Marroc que a les cultures islamiques no hi ha molta vida nocturna!"

La primera parada que fem al Marroc es a Tetouan – una ciutat coneguda per la seva historica i laberintica Medina (centre antic). Els carrerons estrets i encapsulats nomes et deixen veure el cel de tant en tant i tot el conjunt recorda a un niu de formigues on la gent viu, treballa i fa els seus negocis. Es fàcil perdre la orientacio dins de la Medina i caminar perdut durant hores. (No es recomanable si ets una mica claustrofobic). De supermercats ja no s'en troben aqui, i tot allo imaginable que es pot necessitar es troba en petits carretons al carrer o en botigues de dos metres cuadrats on tot s'apila entre les estanteries, el sostre i les parets. L'olor de les especies, fruita i verdura fresca i carn i peix no tan fresc omplen l'aire del mercat. Diverses criatures vives i mortes estan a la venda, i pensar que son aquestes les que probablement acabin al nostre plat per sopar, fa que la idea de tornar-se vegetarià no soni pas malament del tot…

A quatre passes d'Europa i hi ha tantes coses diferents! Per esmorzar es beu tè amb menta enlloc de cafè i per sopar es menja Cus cus o tagine; la crida a la pregaria del Muezzin substitueix a les campanes de l'esglesia, les veus i els sons dels galls, burros i bens, als motors i les sirenes de la ciutat; a l'hora de comprar el preu no es mai fix, sino que depen de les teves arts de regateig; el paper de "water" es converteix en un de les coses principals que portes sempre a la bossa (si no es que et pots acostumar a la manera d'utilitzar la mà esquerra que tenen aqui); quasi bé nomes es veuen homes en public, les dones s'agrupen en petits grups entre elles i el flirteig, si es que es veu, es nomes cantonades fosques i amagades.

Anar amb bicicleta també ha canviat. Desde que el Victor-Hugo del Christian es va fer amic del Ibuprofen, cada vegada va venir menys amb nosaltres i finalment va decidir no creuar l'estret. Els meus genolls tampoc s'han queixat més, aixi que l'unic del que ens hem hagut de preocupar desde que pedalem al Marroc es dels gossos i de l'olor del gasoil dels cotxes i camions. Els gossos els espantem facilment si fem veure que tirem una pedra. De fet alguna vegada no nomes ho fem veure si no que ho fem realment. Ho sento pels amants d'aquests animals, pero tenir un gos que et ve burdant al darrera no inspira massa estimacio. Amb els cotxes i camions es diferent, les pedres no funcionen. La tecnica d’aguantar la respiracio quant un cotxe t’adelanta (cosa que no es facil quant estas en una pujada) tampoc no ajuda gaire a evitar respirar el fum del gasoil aixi que al principi la gola reseca es deixa notar als vespres. Pero per sort no n’hi ha gaires de cotxes, i l’olor del fum enmascara altres olors que tampoc serien massa benvingudes (gossos i altres animals varis morts a la carretera, brossa llencada al mig dels camins…). Pero aquests petits inconvenients s'obliden gracies a les distraccions que les carreteres ofereixen. Aqui les carreteres son de tothom. Apart de cotxes, motos i camions, et pots trobar rucs, cabres, peatons, ciclistes, bens, galls, cavalls…i tots tenen la mateixa preferencia de pas. Les rutes aqui son molt mes entretingudes ! I anar amb bicicleta pel Marroc no significa nomes moure les cames, sino que el brac dret es cansa igualment de tant de tornar les salutacions a tota la gent que et saluda.

A part de les salutacions, durant els primers dies tambe tenim algunes mirades "de aixo no esta bé" (recordeu que es temps de Ramada) quant ens parem a beure aigua o a menjar un parell de galetes. Ja procurem no fer-ho davant de la gent, pero com ja us he explicat abans, es dificil no ser observat en aquestes terres, i d'on menys t'ho esperes sempre t'apareix algu caminant.

La nostre segona destinacio es Chefchaouen, la que va ser en el passat la capital de la tribu Berber de les Muntanyes del Rif Rif, i que s’ha convertit actualment en la capital de la tribu dels motxileros del hashis de les Muntanyes d'Europa. Aquest petit gran poble, amb els seus colors blaus i blancs, et fa sentir (encara que no hagis fumat res) com si nedessis dins un ocea o et passegesis entre mig dels nuvols i el cel. En un hotelet com no tambe blau i blanc, passem uns dies en aquest ambient fascinant i mistic per assimilar els canvis del viatge i relentir-ne el ritme. Es aqui tambe on finalment podem trobar una vestimenta apropiada per aquestes terres i comode al mateix temps. Si feu una ullada a les fotos ja veureu la transformacio.

La fama de que a paisos islamics els convidats son molt ben respectats i cuidats es ben merescuda. De cami cap a Fes, just despres de que el Muezzin crides a la ultima pregaria i es permetes menjar altre vegada, preguntem en un Cafè si hi hauria alguna cosa de menjar. I per sorpresa nostra, l'amo del cafe ens acaba invitant a menjar amb la seva familia, i dormir a casa seva. La famosa sopa Harira, pa, datils, olives...i despres d'una dutxa a l'estil marroqui arriba un altre sorpresa, es clar, el Christian te permes d' anar al cafe i passar el vespre veient futbol, jugant al billar, fumant i bevent te, mentre jo passo les hores amb la dona i els nens de l'amo del cafe. El primer sentiment es de indignacio i de "on hem arribat amb aquesta separacio de sexes", pero decideixo pendre-m'ho amb filosofia i disfrutar d'aquest agradable vespre. Ens ensenyem arab i castella mutuament, juguem amb els nens i riem i ens agafem confianca, fins que els "homes" tornen del cafe, i ens asseiem tots als sofa a mirar la tele. L'endema al mati marxem fent ruta cap a Fes, i al despedir-nos tinc la sensacio que ens haguessim pogut fer ben amigues si ens haguessim queda't mes temps. Es una de les poques dones amb qui he arribat a tenir contacte durant tot el viatge .

La nit seguent ens tornen a convidar a sopar i passar la nit, aquesta vegada a casa d'un taxista. Ell, la seva dona, una filla i dos fills viuen en una casa tipica Berber: enguixada de blanc amb sostre de palla, forn, cuadra amb un parell de mules i galls i gallines caminant pel jardi. La sopa Harira no falta per sopar, juntament amb un pa i galetes fetes a casa bonissimes! Com que aqui estem en familia, la separacio de sexes no es nota tant i tots seiem al menjador i compartim el te i les galetes. L'endema al mati, i despres d'oferirnos l'esmorzar com a excepcio per als viatjers, seguim de cami cap a Fes.

I aixi arribem a Fes, capital cultural del Marroc, amb una de les Medines mes grans i plenes de vida. El Christian recordava la ciutat com una on els turistes ho tenen dificil per caminar tranquils sense ser abordats per milers de venedors que et volen vendre el que sigui, pero per la seva sorpresa, aquesta vegada es completament diferent. La gent ens somriu, ens ofereix ajuda sense demanar res a canvi i els preus son realment els que son i no deu vegades mes. A la Medina hi ha senyals per orientar-te, aixi que una vegada perdut, es més facil trobar el cami de sortida, i aixi perduts entre carrerons, palaus, jardins i cafes passem un parell de dies esperant la fi del Ramada, per poder seguir pedalant sense tenir mirades inquisitores cada vegada que parem a beure aigua. A Fes descobrim diferent tipus de pa i galetes que faran les delicies del nostre viatge! Una de les coses que mes aprecio del Marroc es el pa: pa amb ceba, amb oli, pa de sucre..una gran i deliciosa varietat!

I el primer dia després de la fi del Ramada emprenem ruta cap a Sefrout i les Muntanyes del Atlas, on l'increible paisatge ens portarà fins a les portes del desert!

Tags: català

About olga_christian


Where I've been

Photo Galleries

My trip journals


See all my tags 


 

 

Travel Answers about Morocco

Do you have a travel question? Ask other World Nomads.