Tot comença un 14 de setembre, quant després dels ultims preparatius i de la festa d'acomiadament, el nostre viatge amb bicicleta de Freiburg a Senegal troba el punt de sortida. La primera etapa de Freiburg Weingarten fins a Freiburg Wiehre, es d'aproximadament uns 3 km, relativament pla i totalment asfaltat. Un bon començament pel que ha de ser el nostre viatge esportiu!. La primera nit la passem a casa del Herwig, la Dorothee i el Tamo, que ens convidem a un delicios sopar. Els alemanys son ben coneguts per la seva hospitalitat!
Les primeres dos setmanes ens dediquem a acostumar-nos al pes de l'equipatge, repartirnos els kilos d'una bicicleta a l'altre, a saber on es el lloc per a cada cosa i ha posar cada cosa al seu lloc. També ens acostumem a poc a poc a la rutina del pedalar. El resultat: 55 kg pel Christian i 43 per mi, els quals es fan notar ràpidament als genolls. Els meus genolls de porcelana es queixen i al Christian li surt un bony al genoll dret que amb molt d'amor bateja amb el nom de Victor Hugo.
Les muntanyes del Vogessen son en remull, les nits fredes i tot i els nostres problemes amb els genolls, de muntanya no ens en deixem escapar ni una. Colmar - Dijon - Limoges - Bordeaux es la linea directa per arribar a la costa francesa. A Limoges, descobreixo una manera ben original de servir menjar Vietnames en un buffet restaurant: simplement abocar el plat a sobre la taula i deixar el contingut en un perfecte cercle coronat pels musclos del buffet. Aquest nou art de servir els plats deixa fascinat a l'amo del restaurant, que en lloc de fer-nos fora directament, ens convida a servir-nos novament del buffet i ens saluda personalment amb una gran rialla i uns apretada de mans a la sortida.
Atravessem els Pirineus pel Port du Portalet, on per tal i com ens animen els francesos es deuen pensar que som el grup de cua del Tour de France: en un estil tour de France impeclable, uns bombers m' empenyen amb tant d'ànim que en aquesta etapa acabo adelantant al Christian i guanyant el mallot groc. Aixi passem de la bonica i verda França a la ventosa i pedregosa Espanya, on es fa notar que la pluja fa temps que no es deixa veure. Els 40 km al llarg d'uns pantans es converteixen mes aviat en una ruta al llarg del que podria ser un desert.
Arribem a Llleida amb una llantia de la bici del Christian trencada, pero tenim la sort de poder celebrar la compra de la peça de recanvi amb les festes majors de San Miquel i un Correfoc que deixen al Christian bocabadat.
La primera pausa llarga la fem a Reus, a casa dels meus pares, on ens prenem cinc dies per recuperar-nos de les primeres dificultats del viatge. Despres d'una segona despedida a Reus, estem ansiosos de tornar a pedalar per les muntanyes del Montsant. A traves de la Terra Alta i del Maestrazgo passem per Teruel fins arribar a Cuenca. Quatre ports de muntanya en un dia en el Maestrazgo es el nostre record esportiu fins el moment!
La Mancha - la terra del Don Quijote - es probablement un dels racons mes aburrits de la terra: pla com una coca i dels famosos molins de vent nomes en veiem tres al llarg dels 200km de cami. Podem observar diverses vegades un animal que sembla ben comu per la zona, al que anomenem "Cabra la Mancha": 2mm d'alçada, escampat sobre la carretera. L' olor i el color depenen de l'edat en que l'animal es observat. També alguns gossos semblen haver adaptat algunes caracteristiques d'aquest curios animal. El mes emocionant d'aquestes terres semblen ser els meus pantalons ciclistes, que fan que el Christian hagi d'arreplegar un ciclista d'edat avancada de la cuneta, despres del meu adelantament.
A l'alçada de Despenyaperros tenim l'agradable satisfaccio de ser acompanyats per la Guardia Civil, que ens fa d'escorta durant uns 3 km al llarg de l'Autovia, per evitar que acabem agafant alguna semblança amb la Cabra la Mancha que us he comentat abans. La questio de casc i armilla relflectora sembla no tenir massa importancia, ja que sembla que no ho troben a faltar!
L'antiga ruta per on passava la Via del tren ens guia desde Jaen, 120 km sud fins a Lucena. Es l'anomenada Via Verde del aceite, que reconvertida en cami per bicicletes, atravessa antics ponts de ferro, tunels i a dreta i esquerra els interminables camps d'oliveres que omplen el paisatge. Cap cotxe, cap motor, cap claxon...el somni d'un ciclista.
Una bombolla al matalas del Christian fa que ens desviem cap a Malaga, on el servei de Threma-Rest li canvia per tercera vegada desde fa 10 anys el matalas. Aixo si que es un servei. El matalas té una garantia de per vida, i aixo no es broma.
A partir de Màlaga ens persegueix el terror a les 4 rodes. No trobem cap alternativa a l'autovia de la costa i entre cotxes i multitud de turistes anglesos i alemanys que envaeixen la costa fem cami cap a Gibraltar. Aquesta vegada es el Malson del ciclista. Un oasis a l'alcçada d'Estepona ens deixa descansar i passar la primera nit amb vistes al mar al costat del "Pepe's beach bar".
Per fi podem veure Africa. Amb quasi 3000km a la roda arribem a Gibraltar i ho celebrem amb una autèntica cervesa anglesa.(Jo, que de fet soc més bevedora de vi, m'acabo demanant una cervesa australiana!). Al camping de la Linea on ens estem, tenim acompanyament gratuit. La nostre veina no deixa de parlar i recitar versos en un accent anglès perfecte. Jo crec que es una actriu que assaja algun paper d'una obra. El Christian creu que la senyora esta simplement com un llum.
A través d'un paisatge fascinant i alhora esgarrifos, de ferros i tuberies de petroli arribem a Algecirasi i lluitant contra el vent a la punta més punta de Espanya arribem a Tarifa, on agafarem el ferry cap a Tanger. Despres de pasar un mati a Sanitat exterior, on per cert es donen una informacio i un tracte excellent, aconseguim el medicament per la Malaria. Ara ja ho tenim tot!
El 25 d'Octubre a les 12h donem l'esquena a Europa i enfilem cap al Marroc!
