Fa dies que tinc ganes d'escriure moltes coses, però des de que he arribat a Ushuaia, a Terra del foc, no he trobat el moment... i ara que m'hi poso no sé com explicar en poques paraules tot el que he vist, viscut i sentit.
Vaig deixar-me perdre per Tolhuin, un poble gens turístic, tranquil i peculiar que queda a 100 Km al nord d'Ushuaia. He remat per aigua dolça i salada, amb el vent a favor i també en contra, m'he quedat xopa amb esquitxades del canal de Beagle i he tingut fred i calor; he vist llops marins i pingüins, he après coses de botànica i amb la gent d'aquí hem parlat de política, economia, història, psicologia, del mar i de la muntanya, d'aventures i il·lusions...
Ushuaia significa la badia que mira a l'oest en l'idioma dels yamanas. En aquests tres dies he conegut moltes coses d'aquesta ciutat i he après a admirar-la i estimar-la i me'n vaig a El Calafate amb un xic de tristesa perquè aquí a la Fi del Món jo hi he trobat de tot.
El millor...
Molta llum. És una cosa que tenia moltes ganes de veure: la intensitat i la durada de les hores de sol aquí, tant a l'extrem del planeta. El sol comença a sortir a les 4 de la matinada aproximadament i a quarts de dotze de la nit encara no és fosc del tot. És molt curiós sopar a les deu de la nit amb la mateixa llum de l'hora de dinar. A la foto, eren gairebé les 11 de la nit.
El pitjor...
L'aeroport. Quan vaig recollir la motxilla a l'aeroport d'Ushuaia vaig veure que m'havien obert, després de facturar-la, una de les butxaques i havien agafat la càmara petita, molta indignació... però quan tot el que et rodeja t'enamora, els problemes s'esvaeixen.
L'anècdota...
Les casualitats continuen. Entre d'altres casualitats que ratllen el surrealisme, he conegut durant aquests dies dues noies nascudes el dia 15 de desembre, una altre el 16 i jo el 17... Total, que porto tres dies celebrant el meu aniversari! Ahir vam fer asado al pati del hostel, acompanyat d'un vi negre malvec... FELICITATS!!!
