Existing Member?

RutaPachamama ... i vaig sentir la protecció invisible que necessitava per llançar-me a la recerca de les il·lusions.

De Phnom Penh a Ban Lung via Kratie

CAMBODIA | Wednesday, 30 December 2015 | Views [389]

El vol cap a Pekín va sortir segons el previst i al primer avió només m'hi vaig deixar una ampolla d'aigua.

Vaig trepitjar Phnom Penh al cap de 4 vols i moltes hores, però l'arribada va ser triomfal, o així la vaig experimentar. La ciutat de nit i des del cel és bonica i el trajecte amb remok fins al hostel em va ajudar a fer-me una idea dels sorolls de la ciutat, les seves olors i el seu estil. La temperatura i el grau d'humitat són ideals: no atonta però col•loca un xic, el punt just per tenir la ment alliberada.

A la capital només m'hi he estat un dia. Suficient si t'interessa més captar l'escència de la ciutat que les típiques visites turístiques. He tingut temps per caminar molt, observar la immensitat del Mekong, menjar bé, provar diverses cerveses del país, xerrar amb autòctons, trencar el color i gastar-me massa quartus en una boutique. I per descobrir que a Phnom Penh també hi ha Spätis!

A Kratie no hi ha massa per veure, tret dels dofins d'aigua dolça que no m'han cridat l'atenció i una gran extensió d'arena enmig del Mekong, una illa tranquil•la que no he visitat per qüestió de temps.

M'he entretingut en el mercat del poble; un recinte quadrat i obert, amb olors intenses i desagradables, sense espai per desplaçar-se i amb tot tipus de productes vius i morts. Hi he comprat un manat de mini bananes per mig dòlar (unes 15) i m'he sentit a moments incòmode per cridar inevitablement massa l'atenció. No he gosat fotografiar l'interior del mercat... si sense càmera ja em miraven, no sé què hagués passat si trec l'intimidador objectiu 18/200.

 

De camí a Bang Lung, una parada tècnica de 20 minuts escassos per dinar a una estació de servei. Aquest bus és més autèntic que el primer: sóc la única amb pell blanca i les olors s'acosten a les del mercat de Kratie. El primer quart d'hora he tingut l'honor d'ocupar el lloc al costat del conductor, asseguda a un mini tamboret de plàstic situat al passadís. La sensació ha estat única: cap línia a la carretera, ni contínua ni discontínua; dos, tres i fins a quatre carrils imaginaris. Toc de botzina aquí i toc allà, o bé per a que t'apartis o bé per avisar que t'adelanto. És igual si ets una moto un cotxe o furgoneta. Cada codi amb el seu ritme.

Ara recol•loco el paquet que tinc al costat del canvi de marxes i ara agafo el mòbil; i toc-toc, aparta't que vinc. Tota una coreografia. Ho hauria d'haver gravat... però estava massa pendent de la carretera.

Després, curiosament m'ha tornat a tocar el seient num. 18; igual que ahir en el bus de Phnom Penh a Kratie.

De l'idioma no puc explicar gaire... Aw kohn pronunciat 'Hau kun', és la única paraula que de moment he pogut apendre, però la més important: significa gràcies :)

El millor...

Ho havia sentit a dir de tothom i és que és cert. El somriure de les persones és autèntic i la seva amabilitat i respecte són extrems. M'agrada especialment la manera en que prènen i entreguen: sempre amb les dues mans.

Massatge Balinès d'una hora llarga, per activar el sistema limfàtic i millorar la flexibilitat muscular. De cap a peus, literalment. A les fotos, abans i després del massatge, respectivament :)

Pre-massatge Post-massatge

El pitjor...

Els video-karaoke dels autobusos són una autèntica tortura. Visca la meva biblioteca d'iTunes.

la paranòia dels mosquits la porto millor però encara no ha desaparegut del tot. No n'hi ha tants, o... potser les meves dosis de repelent són exagerades? Intento seguir la recomanació de no abusar i aplicar cada 6-8 hores... Ho juro!

L'anècdota...

A l'aeroport d'Amsterdam va passar una cosa curiosa. Una d'aquelles històries que et fan recordar que quan comences un viatge, el botó de la sincronicitat es posa automàticament en mode 'on'. I és tan màgic com real a la vegada.

Sortint de l'avió vaig anar directe a buscar una beguda. A la nevera on vaig anar a parar hi havia una noia que quan es va girar per dir-me 'oh sorry!' em vaig quedar de pedra. Era l'amiga d'un amic danès i la vaig reconèixer perquè just una setmana abans havia estat mirant les seves fotos de Facebook. No li vaig dir res perquè no sé com hauria reaccionat si li hagués dit: tu no saps qui sóc però jo sí sé qui ets tu... Ella de Dinamarca, jo de Barcelona i ens trobem de cara a Amsterdam... el món és realment petit.

Tags: ban lung, cambotja, kratie, phnom penh

Add your comments

(If you have a travel question, get your Answers here)

In order to avoid spam on these blogs, please enter the code you see in the image. Comments identified as spam will be deleted.


 

 

Travel Answers about Cambodia

Do you have a travel question? Ask other World Nomads.