Ho tenia clar, sabia que seria un dia un poc duret. Moltes hores de viatge i pasar una frontera per terra, cosa que quasi mai es facil..
El plan era clar, arribar quan abans millor a la zona complicada, es a dir el pas de la frontera, per a tindre temps si es complicava la cosa.. aixi que ahir jo, tot decidit, em vaig posar el despertador a les 5 menys quart...de la nit, perque aixo no es pot considerar encara mati,no?
Evidentment.. la majoria penseu que no m'alcaria.. veritat? doncs teniu rao..jeje no he pogut alcar-me per arribar a agafar el de les 5 i mitja.. pero si que m'ha valgut per agafar el de un hora despres.. aixi que no esta malament.
Abans d'agafar el bus ja he tingut la primera. El primer taxi que pare em demana 500 baths!!!!! Sera fill d'una cabra!! El preu just es 70,80.. o 90 baths.. el tope es 100. Aixi que m'he cagat en ell.. i en el seguent que he parat que m'ha demanat 300.. i per fi he trobat un que m'ha dut per 100. Aco ja per a calentar.
Menys mal que ha aparegut la sort que de vegades em caracteritza, ja que he arribat 5 minuts tard i encara he pogut agafar el bus cap a Aranya Prathet, el poble mes a prop de la frontera. Han sigut 4 horetes i pico, pero el bus estava molt be i els seients eren amples, i a mes he anat dormint, aixi que de maravella.
Al arribar, he agafat un tuk-tuk compartit amb una xinesa que tambe anava a Camboia.. i segon show. El tuktuk en tal de dur-nos a l'embaixada per a traure'ns la visa, ens para en un lloc on un jove ben vestit comenca a pegar-nos un rotllo sobre uns papers que necessitavem omplir.. Com ja m'esperava alguna cosa aixi, he comencat a preguntar-li que qui era, que si era un local de la policia perque jo no veia cap cartell, que si treballava per al govern.. total, que s'ha cabrejat amb mi i ha acabat anant-se'n de males maneres, sense que nosaltres baixarem del tuktuk, clar. I aleshores si que ens ha dut a l'embaixada, on hem fet la visa en 5 minuts. D'ahi a la frontera, i al arribar tres tios parlant-me a la vegada per a "ajudar-me" a fer-ho tot. Jo caminant sense fer-los ni cas (tenia la llico apresa despres del agobio que pasarem Diana i jo a Marroc primer.. i a Turquia-Siria l'any passat), ells que quasi es col.locaven davant de mi per a que em parara.. en fi, per a liar-te a...
El pas ha sigut relativament curt.. pero el remat ha sigut al costat camboia. Quin autentic agobio!!! Si ja estava cansat d'abans, els d'aquest costat tenien molta fam de "dolars", i no es donaven per satisfets tan facilment. M'he tingut que parar en cara de mala llet mes de dos vegades.. finalment he aplegat a l'estacio i quan creia que ja estava tranquil, han continuat amb l'intent de que agafara un taxi (i tindre ells la comissio, clar). A mes faltaven quasi dos hores per al bus, aixi que he tingut que aguantar-los... no dues hores, pero si un hora i pico. UFFF!!!! i nomes eren les 2!!!!
Finalment he agafat el bus.. prou incomode i xicotet, pero en poc mes de 3 hores he arribat. Quin descans!!!!!
Respecte al canvi de pais.. Camboia es molt mes rural i pobre.. o almenys es la meua impressio. Carreteres roins, montons de carros de fusta que pareix que es vagen a desmontar, moltissima gent al carrer descalca i brutisima.. i uns paissatges espectaculars, amb verds preciosos, vaques tallant la carretera cada deu minuts.. en fi, una experiencia!
El cas es que he arribat be.. i he decidit pegar-me un homenatge anant a un restaurant superbo i car (10 dolars) on he menjat menjar tipic khmer.. una delicia, encara que la mitad no se el que era...
Ara ja, prou cansat, vaig a dormir que dema tinc un dia especial i no vull estar reventat... m'espera ANGKOR!!!!!
