Al arribar a Chiang Mai em vaig unir a un grup que eixia a l'endema tres dies per la selva, ja que una amiga de Valencia, Laura, venia en eixe grup. Aixi que a les 8 i mitja del mati eixiem en 4x4 un grup amb nosaltres, 3 catalans, una dona de Tenerife i dos holandesos.. Despres d'hora i mitja ferem una primera parada a un parc natural amb una preciosa cascada de uns 30 metres baix de la qual ens puguerem banyar... era tal qual una peli, una preciositat enclavada entre la vegetacio selvatica i nosaltres just baix de l'aigua mentre caia.. llastima que al quart d'hora vingue un altre grup i comenca a haver-hi overbooking... pero sense dubte valgue la pena!
Continuarem cami... un parell d'hores mes fins que arribarem al lloc on comencarem el trekking. Estavem en una vall.. i per a comencar tirarem capa dalt per la muntanya, cadascu amb la seua motxilla a l'esquena, clar. El guia anava parant, es preocupava de no cremar-nos... pero la veritat es que la primera hora es feu prou prou dureta... tota l'estona cap dalt de la muntanya...aixo si, en l'emocio de comencar a caminar, tota la gent contenta... i preocupant-se de poder respirar...jeje Per fi arribarem a dalt i despres tot fou un poc mes suau, ja cap a dalt i cap a baix... a partir de ahi comencarem a disfrutar de l'espectacle, clavats dins de la vegetacio en filera de a u i per una senda moltes vegades enfangada per la pluja que tots els dies apareix. Fou un passeig que no arriba a les 3 hores... pero suficient per a sentir-se molt xicotets davant l'immensitat de la vegetacio que ens envoltava.
Arribarem a un poblat Karen, perdut a la muntanya, al que sols es pot arribat per senda, on sols viuen 16 persones i es dediquen basicament a cultivar algo de arros, a criar pollastres i alguna vaca... i poc mes.. Alli no hi havia ni llum ni cap comoditat, clar. El llit el piso i una manta baix. Pero bo, per a fer nit perfecte. Abans de les 7 ja estavem sopant perque a les 8 es feu de nit.. hi havia tambe uns anglesos que a eixa hora anarem a dormir... pero els espanyols, evidentment, no anavem a gitar-nos a l'hora de berenar... aixi que comencarem en la cervessa, que s'havien preocupat de dur per a guanyar algo de diners amb nosaltres, clar, i ens possarem a xarrar. Els tres catalans,Silvia,Imma i Ricard un encant, laveritat, dona gust xarrar amb ells, aixi que ferem un grupet bonic amb molt bon rotllo... amb la dona major... bo, diguem que es un peliu intransigent i quan es possa a parlar i vaig dir el contrari d'una cosa que digue ella es calenta un poc... fins que vaig tindre que callar per a que no se liara mes la cosa... siii... vaig callar... es a dir, em vaig mossegar la llengua...jeje No anava a discutir en una persona que no conec de res!! Beguerem cerveseta... pero sense passar-se, i anarem a dormir... vam ser bons.
A l'endema, trekking de quasi 5 horetes per uns paissatges que et deixen amb la boca oberta, em sentia com un explorador al segle XIX, descobrint noves terres verges, per on no ha passat mai l'home... bo, aixo fins que de repent et creuaves amb un autocton carregat d'un cabas amb maderes tallades, descals per la selva!!!! que es dirigia Buda sap on... o un altre, tambe descals, amb un rifle del segle passat, dels que es carreguen pel cano i que media quasi dos metres, que venia de cacar... i ens avisava de que anarem amb compte perque li havia donat a un porc senglar pero no l'havia matat i anava ferit pels voltants... des d'eixe moment, un dels guies anava fent mes soroll del normal per a que l'animal no es creuara amb nosaltres accidentalment.. menys mal que no ens el creuarem!! Bo... i aixi, i creuant riuets, de vegades per damunt de trocs, de vegades mullant-nos... creuant camps d'arros.. i fent cami per zones d'una bellesa dificilment descriptible caminarem quasi 5 hores fins arribar a un altre poblat karen, aquest ja mes gran, que fins i tot tenia llum i una escola, i en el qual dinarem i descansarem. Tambe donarem una volta pel riu, que estava ple de xiquets banyant-se i jugant amb l'aigua i amb pedres... i amb uns 20 bufals d'aigua a menys de 20 metres... era tal qual un documental...
Per la vesprada, vinguerem uns homes amb elefants i donarem una volteta... la veritat es que una xorrada, pero bo, per a provar-ho una vegada be... aixo si, realment molt incomode i dirigit, clar esta. Mes que res per a dir que ho has fet i per la foto, sense mes historia.
La nit ja fou un altre cantar... despres de sopar, ens tornarem a quedar els espanyols, menys la dona major que se'n ana a dormir, i la guia, una xica encantadora que parlava un perfecte angles i que ens ho explicava tot molt didacticament, ens digue que,per a que no molestarem, anarem a un altra casa a veure i xarrar.. i aixi ho ferem, i ella se'n vingue amb nosaltres. Ens ho passarem molt be entre cervesa i cervesa... i mes cerveses..jeje sense arribar a bufar-nos clar. El que si que arriba bufat fou l'altre guia, quan estavem a punt d'anar-nos-en... quina bufa que portava!!!! jajaja Era el poble de la seua familia i havia estat amb els seus amics de sempre.. i diguem que no podia caminar massa recte... i del angles que intentava parlar... es podeu imaginar!! Dugue una guitarra espanyola... i ahi ens veus a tots intentant cantar alguna cosa... i aixo que ningu sabia tocar!!! Realment lamentable...jajaja Pero ens ho pasarem molt be.. La tornada al llit amb les llinter-nes i les cerveses al cos estigue a punt de ser un drama... degut a que alguns anavem amb xancles... i el cami estava ple d'excrements de vaca!!!! Pero per sort arribarem sense "regalet" i tots a dormir...
Per ultim, el tercer dia fou el dia del rafting ... bo, mes que rafting podem dir el passeig amb barca de bambu de 4 horetes... perque de rafting no te res de res... a penes uns quants rapids i nosaltres amb uns palos espentant per a que la barca no es desmontara al xocar contra les roques... Aixo si, encara que de rafting tinga poc, es un passeig que si que recomane, perque les vistes son realment espectaculars, ja que el riu va serpentejant pel mig de la selva amb arbres de mes de 15 metres envoltant-nos tot el temps.. Aixo si, en la barqueta jo la tenia que fer... i en una de eixes que espentava amb el palo... va i se m'engantxa i l'he tingut que soltar. La barqueta evidentment no para... pero quan el guia ho ha vist m'ha cridat que em tirara a per ell i ha parat la barqueta com a pogut. Jo que em tire i en tal de anar cap al palo la corrent que se m'enduia... al final m'he pogut apropar a la vora i camp a trabes m'he apropat mentre tots em miraven i es reien... m'he tornat a tirar a l'aigua i m'he quedat a un metre del palo... pero la corrent no em deixava apropar-me, jo estirant la ma... quasi el tocava pero no... ells animant-me... jo cagant-me en tot...fins que m'he pogut agafar al palet dels c...... i l'he pogut traure. Un espectacle!! Si no les tenia totes amb mi de banyar-me al riu... no he tingut opcio i m'ha tocat tirar-me de cap..jeje La veritat es que ha sigut molt divertit!
I aixi, a poc a poc, hem anat arribant al seguent poblat karen on hem dinat, en comprat algunes xorradetes a les dones que ens esperaven i em descansat fins que hem agafat el 4x4 per a tornar a Chiang Mai.. estavem reventats... de fet anavem dormint tots a la part de darrere d'un incomodissim 4x4!!!!
Aixo si, al arribar, una dutxeta i m'he donat el meu primer massatge thai.. una dona major i enorme (bo, enorme per a lo que son les dones tailandeses... que no pasen de metre i mig...clar) s'ha possat a aplastar-me tot el cos durant un hora, m'ha estirat les cames, m'ha destrossat els bessons, m'ha matxacat l'esquena...jeje la veritat es que m'ha deixat tot el cos atontat... pero de maravella, totalment relaxat. Aixo si, despres no podia quasi ni menejar-me... I amb aco han passat els tres dies a la selva. La veritat es que arribar a la ciutat m'ha donat una sensacio d'agobi poc agradable... despres de dies per llocs tranquils del nord, arribar a un lloc amb cotxes i soroll m'ha resultat un poc molest... pero bo, sols inicialment, l'agobi sera quan arribe a Bangkok... de moment, dema visitare un poc Chiang Mai...
