Existing Member?

Seguint els passos d'Ulises Aquest diari no te més intenció que la de seguir el recorregut i els descobriments de llocs i gents al llarg dels meus viatges, contant eixes grans i també les xicotetes coses que fan que per a mi un viatge siga un moment màgic..

Dia 5: Cada dia alguna cosa especial... avui en un arrosal

THAILAND | Tuesday, 28 July 2009 | Views [605]

Avui ha sigut un dia tranquilet.. el plan era passetjar per Mae Hong Son i agafar el bus de les dos, de unes 4 hores, cap a Pai, i alli encara tindre algo de temps per a donar una volta.

El cas es que volia alcar-me prompte pero a les 7, que ha sonat el meu despertador, el meu cos ha dit que d'aixo res de res ( la veritat es que era normal en mi, ja que no recorde l'ultima vegada que em vaig alcar a eixa hora...jeje). Pero l'intencio es el que compta..no? Bo, aixi que he decidit allargar-ho un poquet... i un poquet mes... i m'he alcat a les 9, molt bon hora, clar!! Els italians se'n han anat de trekking dos dies, pero com jo volia anar-me'n del poble a migdia doncs no m'he apuntat. Aixi doncs, com el plan era de tranqui, m'he sentat en una terraseta amb vistes al llac i alli he menjat com un animal... dos sucs combinats de fruites, un panet especial del poble acabat de fer amb dos ous fregits.. i un pancake amb mel bonissim!.. bo fins a reventar per...menys de 3 euros..jeje Total, que despres he anat passetjant aun temple d'arquitectura birmana que dona al llac i que es el mes important del poble, la veritat es que prou interessant i curios.. he passetjat pels carrers.. i sense adonar-me'n se m'han fet les 2 menys quart. Total que correguent a agafar la motxilla, taxi-motet per a anar a la estacio.. i he arribat a les 2 i 2 minuts... es a dir, dos minuts mes tard de l'hora.. i el bus se'n havia anat!!!! Aixo en Espanya no passa!!!!

Total, que tenia dos hores per a no fer res.. pero dona la casualitat que, al costat de l'estacio hi ha camps de arros (bo, i selva, clar)i hi havia una caseta en mig i gent treballant. Aixi que jo, sense coneixer el que es la vergonya, he botat una tanca, he baixat un mur inclinat d'uns 5-6 metres.. i m'he dirigit cap a la caseta per a vore si em deixaven fer fotos. Tres dones, amb un gran somriure, m'ha deixat fer-los fotos mentre treballaven, a elles i a un xiquet xicotet que hi havia. N'he fet un monto i despres m'he apropat a la caseta on hi havia mes gent, tots al voltant d'un home serios (supose que el cap de la familia), i m'han rebut amb un somriure (menys l'home) oferint-me que em sentara amb ells. Jo ho he fet i he intentat entablar conversa amb ells.. pero ja us podeu imaginar, de angles res de res.. aixi que amb gestos i somriure. M'han convidat a un fruit sec que no tinc ni idea de que era, pero no estava mal (ja sabeu que no hi ha que rebutjar res quan et conviden) i al moment el cap de familia a tret una botella sense etiquetar i a que no sabeu que m'ha oferit??? si... exacte... m'ha oferit wiski! Aixi que ja em veus a mi tragant-me un xupito de wiski... o el que dimonis siga aixo! Ells rient-se de les meues cares.. jo agafant-me la gola... en fi, un espectacle! L'home dinava mentre les dos dones i un altre home mes major miraven, i no han menjar quasi res fins que ell no ha acabat. Aixo si.. han tingut temps d'oferir-me un altre xupito.. que despres de intentar-rebutjar, m'he begut..uff!! que roin estava! Total, entre fotos, rises i xupitos (perque ahi no ha parat, no... despues hem comencat a brindar i me'n he begut 3 mes!!) se m'han passat les dues hores de maravella.

Ha sigut una experiencia alucinant..Per a acabar, el xupito estava tallat de una canya de bambu, i volia demanar-lo-se'l pero no sabia si fer-ho.. al final ho he fet i l'home me l'ha donat gustos.. pero com estes coses no funcionen aixi, que un regal es correspon amb un altre regal, m'he possat a buscar i buscar en butxaques sense trobar res.. fins que he decidit oferir-li les meues ulleres de sol dels xinos..jeje. I l'home les ha agafat la mar de content.

Les dos hores havien passat i jo me'n he anat corrent a l'autobus.. (quasi el perd..ejem..)

El cami cap a Pai ha sigut una passada. Son uns 130km..i els hem fet en... 4hores!!!! Aixo si, li'l recomane a tothom que vaja per alli... ja que el viatge es entre muntanyes i selva i selva i muntanyes... estas les 4 hores en la boca oberta.

Ara ja a Pai.. he vist poc. Dema li pegare una ullada a vore que tal.. Bona nit!!     

Bindant amb un xupito de...buff!!

Bindant amb un xupito de...buff!!

Tags: arros, arroz, dayangchi, pai, tailandia

Add your comments

(If you have a travel question, get your Answers here)

In order to avoid spam on these blogs, please enter the code you see in the image. Comments identified as spam will be deleted.


About dayangchi

En mig del trekking

Follow Me

Where I've been

Photo Galleries

My trip journals


See all my tags 


 

 

Travel Answers about Thailand

Do you have a travel question? Ask other World Nomads.