Avui ha sigut un dia tranquilet.. el plan era passetjar per Mae Hong Son i agafar el bus de les dos, de unes 4 hores, cap a Pai, i alli encara tindre algo de temps per a donar una volta.
El cas es que volia alcar-me prompte pero a les 7, que ha sonat el meu despertador, el meu cos ha dit que d'aixo res de res ( la veritat es que era normal en mi, ja que no recorde l'ultima vegada que em vaig alcar a eixa hora...jeje). Pero l'intencio es el que compta..no? Bo, aixi que he decidit allargar-ho un poquet... i un poquet mes... i m'he alcat a les 9, molt bon hora, clar!! Els italians se'n han anat de trekking dos dies, pero com jo volia anar-me'n del poble a migdia doncs no m'he apuntat. Aixi doncs, com el plan era de tranqui, m'he sentat en una terraseta amb vistes al llac i alli he menjat com un animal... dos sucs combinats de fruites, un panet especial del poble acabat de fer amb dos ous fregits.. i un pancake amb mel bonissim!.. bo fins a reventar per...menys de 3 euros..jeje Total, que despres he anat passetjant aun temple d'arquitectura birmana que dona al llac i que es el mes important del poble, la veritat es que prou interessant i curios.. he passetjat pels carrers.. i sense adonar-me'n se m'han fet les 2 menys quart. Total que correguent a agafar la motxilla, taxi-motet per a anar a la estacio.. i he arribat a les 2 i 2 minuts... es a dir, dos minuts mes tard de l'hora.. i el bus se'n havia anat!!!! Aixo en Espanya no passa!!!!
Total, que tenia dos hores per a no fer res.. pero dona la casualitat que, al costat de l'estacio hi ha camps de arros (bo, i selva, clar)i hi havia una caseta en mig i gent treballant. Aixi que jo, sense coneixer el que es la vergonya, he botat una tanca, he baixat un mur inclinat d'uns 5-6 metres.. i m'he dirigit cap a la caseta per a vore si em deixaven fer fotos. Tres dones, amb un gran somriure, m'ha deixat fer-los fotos mentre treballaven, a elles i a un xiquet xicotet que hi havia. N'he fet un monto i despres m'he apropat a la caseta on hi havia mes gent, tots al voltant d'un home serios (supose que el cap de la familia), i m'han rebut amb un somriure (menys l'home) oferint-me que em sentara amb ells. Jo ho he fet i he intentat entablar conversa amb ells.. pero ja us podeu imaginar, de angles res de res.. aixi que amb gestos i somriure. M'han convidat a un fruit sec que no tinc ni idea de que era, pero no estava mal (ja sabeu que no hi ha que rebutjar res quan et conviden) i al moment el cap de familia a tret una botella sense etiquetar i a que no sabeu que m'ha oferit??? si... exacte... m'ha oferit wiski! Aixi que ja em veus a mi tragant-me un xupito de wiski... o el que dimonis siga aixo! Ells rient-se de les meues cares.. jo agafant-me la gola... en fi, un espectacle! L'home dinava mentre les dos dones i un altre home mes major miraven, i no han menjar quasi res fins que ell no ha acabat. Aixo si.. han tingut temps d'oferir-me un altre xupito.. que despres de intentar-rebutjar, m'he begut..uff!! que roin estava! Total, entre fotos, rises i xupitos (perque ahi no ha parat, no... despues hem comencat a brindar i me'n he begut 3 mes!!) se m'han passat les dues hores de maravella.
Ha sigut una experiencia alucinant..Per a acabar, el xupito estava tallat de una canya de bambu, i volia demanar-lo-se'l pero no sabia si fer-ho.. al final ho he fet i l'home me l'ha donat gustos.. pero com estes coses no funcionen aixi, que un regal es correspon amb un altre regal, m'he possat a buscar i buscar en butxaques sense trobar res.. fins que he decidit oferir-li les meues ulleres de sol dels xinos..jeje. I l'home les ha agafat la mar de content.
Les dos hores havien passat i jo me'n he anat corrent a l'autobus.. (quasi el perd..ejem..)
El cami cap a Pai ha sigut una passada. Son uns 130km..i els hem fet en... 4hores!!!! Aixo si, li'l recomane a tothom que vaja per alli... ja que el viatge es entre muntanyes i selva i selva i muntanyes... estas les 4 hores en la boca oberta.
Ara ja a Pai.. he vist poc. Dema li pegare una ullada a vore que tal.. Bona nit!!
