Buenos Aires és més agradable del que esperava, m'hi sento cada minut que passa, més a gust.
Només fa 24 hores que he arribat i tinc un munt d'anècdotes per explicar: He provat el vacío tierno con papas doradas, la Quilmes i la Isenbeck, també el mate. M'he passejat pel Centre i Palermo on m'hi he quedat a sopar i a fer nit porteña amb els propietaris d'una de les modernes botigues que hi ha en aquest barri. Molt amables, fins i tot m'han trucat al taxi perquè em portés al hostel, que quedava lluny i era tard.
És realment estrany sentir aquest clima en ple desembre, tot i que ahir va fer més fred del que hauria. Realment el planeta s'equilibra: la calor que falta aquí la teniu al nord, on encara no ha arribat el fred de veritat.
El millor...
Com a casa. Les persones amb qui m'he creuat són molt agradables i passejar per Palermo em recorda Barcelona. I m'he pogut sentir com a casa mentre feia unes cerveses amb 6 persones que em parlaven de les inquietuds argentines, asseguda en un banc improvitzat a l'acera de davant la botiga on m'he comprat unes sabates d'estiu i a sota d'un arbre que estava adornat amb boletes platejades, llums de colors i regals de mentida.
El pitjor...
L'habitació dels herois. M'ha tocat l'habitació número 4. Encara no sabia que era l'habitació dels herois... a quarts de dotze del matí hi havia tres nois dormint, cap problema. Però la olor de tigre era realment INSUPORTABLE!!! jajaja He demanat si era possible un canvi d'habitació i tot ha tornat a la normalitat :)
A l'esquerra, la porta de l'habitació dels herois, a la dreta la finestra de la meva habitació, la número 20.
L'anècdota...
La noia dels cabells arrissats. A l'avió de Londres a Madrid s'asseu una noia al meu costat, amb els cabells negres i molt arrissats i una expressió peculiar. Li somric :) i tímida em torna el somriure.
Entrant a l'avió de Madrid-Buenos Aires, veig que una mica més endavant hi ha la noia dels cabells arrissats. Quina casualitat, penso.
Arribo a Buenos Aires i la perdo de vista, vaig al Hostel i 15 minuts després, mentre estic fent el Check-in apareix la noia dels cabells arrissats (hi ha desenes de Hostels a Buenos Aires).
Avui al matí, quan m'he llevat he anat corrent al lavabo, em rento la cara i pel mirall veig que entra la primera cara del dia: la noia dels cabells arrissats. Finalment hem tingut conversa: "Què bo que ens anem trobant a tot arreu no?" Li he dit.
