Abans d'anar a l'aeroport encara vaig donar una volteta per la ambientada, masificada i motxilero-turistica Khao San Road, un carrer prou xicotet, peatonal, on es junta un mercaet turistic amb mils de gifts diferents, sandalies, teles, roba, ulleres,samarretes... montons de puestets de menjar, noodles, pinxos de carn,insectes tostats, sucs, el tipic dolset paregut a un crepe, normalment amb platan i llet condensada, que està boníssim, la veritat... cibers amb conexions més o menys acceptables... molts hostals barats per a motxillers (alguns cutxiltrils que fan por, la veritat) i d'algun que altre més car... una gran varietat de barets per a prendre cerveses o sopar alguna cosa... es a dir, un lloc amb molta vida i moviment on es pot pasar tranquilament una vesprada o les que vullgues.
Jo no tenia ja ganes de donar moltes voltes.. i vaig pasar per un lloc on s'escoltava música en directe, un bar-restaurant, on ja hi havia estat alguna vegada, en un tercer pis amb un enorme balcó des d'on la música d'un guitarrista en directe es projecta fins al carrer. No m'ho vaig pensar i vaig pujar a prendre'm una cerveseta, una Singah tailandesa, fresqueta i bona, mentre mirava el carrer i escoltava la musiqueta. El lloc esta molt bé i l'ambient és fantàstic per a estar alli tranquilament, i jo, a menys de dos horetes per a anar-me'n, vaig pensar que era el millor lloc per a esperar, pensant un poc en el viatge i eixes coses que es fan quan ja s'estan acabant...
A les 9 menys quart era ja hora d'anar cap al lloc on havia d'agafar el minibus cap a l'aeroport, així que, amb una sensació un poc extranya, pensant que em quedava molt per disfrutar per allí i que podia haver-ho allargat una setmaneta més, aní cap allà.
Quasi un horeta tardà en arribar a l'aeroport, després ja lo tipic de totes les tornades, però prou llarg. Facturar prompte, esperar un parell llarg d'hores al vol, que era a la una menys quart.. i 9 horetes cap a El Caire, ja que volava amb AirEgypt! No se me feu massa llarg, la veritat, ja que jo dorm en qualsevol lloc, i no vaig tindre problemes per a fer-ho en l'avió. La putada fou que a Egipte he arribat al voltant de les 5 del mati... i tenia que esperar 5 hores per a enllaçar amb el vol a Barna!! Evidentment el aeroport estava mort a eixes hores, així que la solució, buscar un lloc per a dormir. Així que he acabar en un sofà d'un baret que estava tancat i alli, tranquilament m'he llevat les botes i m'he gitat a dormir...jeje Més de 3 hores han pasat sense adonar-me'n.. i quan m'he despertat estava ple de gent desdejunant...ejem... aix'i que, amb un poc de vergonya, i disimulant, m'he alçat... això si, descansaet descansaet...jeje
Les 5 hores de Egypte a Barna si que se m'han fet un peliu pesaes.. pero bo, era ja l'últim esforç i m'he posat a xarrar amb un parell de catalans que m'han contat, supercontents, els seus 12 dies per la "caòtica i boja capital egipcia...jeje". Una vegada he arribat, a Sans a agafar el tren i d'allí tres horetes fins a Valencia... la veritat es que una autèntica pallisa, 27 hores han pasat des de que he agafat el minibus a Bangkok fins que he posat els peus a l'Estació del Nord!!!!
Però bo, el cas es que la tornada ha sigut perfecta, sense cap complicació ni problema, sense perdre la motxilla i sense cap susto. Besets als papis, els iaios que han aparegut enseguida... alguna cridada de telèfon...
Ara ja a casa, em trobe una mica extrany. Sempre em pasa quan torne d'un viatge, necessite un temps per a resituar-me, per a adonar-me'n d'on estic, de que la dinàmica canvia i torne en certa manera a la vida quotidiana. De que la vida i el mon que he vist durant quasi un més no és en el que estic ara. És curiòs com pots pujar a un avió i viure una realitat del mon... i agafar un altre i que, en unes hores, eixa realitat canvie tant.. Que dur es ser conscient de que el simple fet de naixer en un lloc et dona tantes coses per un costat... o te les lleva.
Estic content, estic molt content de com han anat les coses enguany. Tenia moltes ganes de fer aquest viatget, NECESSITAVA fer-lo, després d'un anyet sense fer cap eixida important. Anar a soles em creava un poc d'inseguretat, no sabia com anava a reaccionar tant de temps pel meu compte, si m'anava a agobiar o com anava a reaccionar davant possibles problemes... però bo, la veritat és que he trobat a molta gent en el camí, gent en la que et creues un dia, uns dies... o unes hores. Gent amb la qual intercanvies opinions, experiències, anècdotes... i que després posiblement mai tornes a vore. Però que fan que no et trobes a soles en el dia a dia. A més,crec que és el viatge llarg en el que menys problemetes he tingut, i no perquè haja anat a soles (és prou dificil discutir amb la motxilla i la camara de fotos...si... pero no em referia a això, no..jeje). Vull dir que Tailandia és un país increiblement fàcil per a viatjar, més del que jo pensava, i a més la gent és prou amable..(viuen molt del turisme i son conscients d'açò, per lo que el tracte amb els forasters quasi sempre és bo). No així Camboia, menys turístic i prou més duret.. encara que interesantíssim, per suposat.
Bo, docs ací acabe aquest diari de viatge en el qual he intentat ser conscient de totes les coses que he anat vivint i, a més a més, he pogut anar contant tot el que feia a la meua family (mai han estat tant informats!!! jeje) i als amics. Senc les faltes d'ortografia que he tingut (si.. ja se que és un poc criminal...ejem...) però no he revisat res del que escribia (i a més els teclats a Asia no son iguals que els d'aci... ja sabeu). I poc més, m'ho he pasat molt bé escribint i, potser ho faça també la propera vegada...
Aci s'acabat aquest viatget... és hora d'anar pensant en el proper!!!
