De les piramides a les fonts del Nil, viatge al cor de l'Àfrica

Normal 0 false false false EN-US X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0in 5.4pt 0in 5.4pt; mso-para-margin:0in; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}

DIARI D'EGIPTE

 

 

 

11-10-12 (en el tren cami d'Aswan)

 

 

 

Sembla que faci 8 dies que corro per els carrers de Hala Halili i tot just vaig arribar ahir al vespre. La ciutat te mes vida del que em pensava, el transit es el pitjor que he vist mai... perque coi van sense llums i en contra direccio l'hi pregunto a un noi que ven pinxos al carrer.. riu "some ones don't have" diu ell.. m'endinso en la trenyina de carrers del barri, tot el que m'envolta es un espectacle. Una casa derruida plena de bassures fins a dalt, un ramat de xais tancat en l'espai d'una plaça de parquin amb una cabina de telefons en mig, mainada jugant a tots els racons, fruiteries de colors per tot arreu, homes asseguts en tamborets fumant shishas. Uns contemplen el carrer, d'altres juguen a dames.. penso que son gent molt sana.

 

 

 

Vaig directe a la zona on m'han dit que els divendres vallen els darbitxos. No ho trobo, i amb l'excusa aprofito per allunyar-me de la zona mes vistosa del mercat. M'endinso en una area molt pobra plena tallers artesans.. aprofito per entrar a saludar i que m'ensenyin com treballen. Son encantadors i es posen molt contents. Quan me n'adono, ja he perdut la por...

 

 

 

Deixo estar els Darbitxos, estic molt cansat i busco un raco on seure amb una shisha i un te. Sento una musica molt atractiva, em giro, una home al la porta em convida a entrar.. cadires de plastic en un bar que sembla andalus, quatre homes amb tambors i un piano acompanyen una senyora gran que canta de maravella. M'assec, saludo amb la mirada uns homes asseguts davant meu, em porten la pipa fumejant i un vas de te. Empasso el fum i sento com se m'ompla el pit, una sensacio de satisfaccio i orgull s'apodera de mi. Bon viatge em dic..

 

 

 

Aquest mati decideixo explorar el mecat mes a fons i despres intentare creuar-lo per arribar al museu egipci a la tarda. Amb la llum del dia em moc amb mes soltura, em permeto carrerons que ahir no hauria gosat. Si ahir em va semblar molt pobra ara que la llum destapa tot el que la foscor s'afanyava a amagar, veig que ratlla la miseria. Un avi desdentegat em crida des del cap de vall del carrer  "were you from..? You are wellcome..! Come with me.." no hi tinc res a perdre em dic. M'ensenya per sobre el barri i em presenta gent que amb la mirara atonita em diuen que no entenen res.. la majoria marxen deseguida. Em porta a la seva botiga i em demana una foto. Queda molt xula.

 

 

 

Em passo hores vaguejant per els carrers mantinguent mes o menys un rumb ferm cap al museu. La zona mes llunyana al barri vell no es tant vistosa, hi ha una cridiria infernal, parades sense vigilant deixen altaveus amb la grabacio a tot drap del que suposo traduit seria, "vinga reina, tres mitxons dos euros..!" Un bailet celebra que m'ha cobrat 5 bounds oer uns suc com si fos el gol de l'Iniesta contra el Chelsea.. ric molt. El mercat no s'acaba mai, penso en l'infinit. Potser l'univers s'acaba en algun lloc, com aquest mercat, potser, tambe es deu acabar en un lloc o altre.. El caire, una ciutat de 25 milions d'habitants on, per el que veig, cada un te una parada en el mercat..

 

 

 

Deixo enrera la zona mes densa de parades i entro en carrers mes grans, amb botigues, penso que el museu no deu ser lluny. Veig un home i l'hi pregunto com arribar-hi. El museu es molt gran em diu, ara ja es un xic tard, perque no vas a Giza i veus les piramides..? No li dic, hi anire dema. "follow me, follw me" ostres ja hi som "again".. i jo tot darrera. Va tot molt rapid quan me n'adono soc dintre una botiga amb un te a la ma discutint preus i rutes.. pero si jo volia anar al museu! penso. M'aixeco d'una rebolada i m'en vaig. L'home em segueix, no para de xerrar "how much you want a pay" faig veure que no el sento. Abans de creuar el carrer m'atrapa. Seguim xerrant, ara mes pausadament. Em comença a parlar d'energia, d'aromaterapia i de xacres.Un arab parlant de xacres..? Em pregunta si se que son.. li dic que faig reiki "like meditation, you know?" Li etzibo. "You are not bisnes for me any more, now you are my guest" em diu. Al cap de 30 segons som en un taxi cami de Giza, em porta a una agencia, llogo un camell i un guia. Jo anava al museu i de cop estic dalt d'un camell envoltat de piramides de 3500 anys, es fabulos. Ja es ultima hora de la tarda, els sol baixa. El cameller em deixa enfilar per la piramide, "came on my friend, climb it a little more"  "you meant it's allowed..? Li dic, " "Yes of course it is, don't worry, came on, climb a bit more" em diu mentre no para de fer-me fotos. Un minut despres, dos policies cridant airadamemt des de baix em deixen ben clar que "it's not allowet at all". Paga un soborn i els polis se'n van rient. "This is the governament, you see".. ens enfilem en un temple mes allunyat per veure la posta de sol. "Astonishing"

 

 

 

A la tornada m'espera l'Omar, es com es diu l'home. Xerrem una estona. Em convida a passar uns dies a casa seva. Em diu que per uns 200 euros m'ensenyara totes les piramides, que podre estar sol a dintre per meditar i que fins i tot en alguna hi entrarem de nit. "From 3 to 6 is the most powerfull moment, my friend" "you'll do things any other turist can do" Ric molt, "you are really funny".. pero mentre ric l'hi allargo la ma. Quedem que dema a les 7 em recollira a l'hotel. Passo el vespre a el Caire, veig els d'arbitxos, entro a veure el artesans, xerro amb un noi nigeria que ha trobat la vida pintant papirs, m'empapo de tot el que m'envolta. Em sento ple.

 

 

 

L'endema m'espera puntual el nevot de l'Omar. Em porta a una piramide i  ens hi enfilem. Saludem els guardes i prenem un te junts. Em diuen que puc entrar. M'ajupo i entro en un tunel inclinat. Passo tres quarts sol a dintre. Medito pero estic un xic nervios. La forta olor d'amoniac no convida a fer grans respiracions.. surto fora, el paisatge es precios. Ens enfilem al cotxe i fem ruta cap a Menphis. Passo una estona contemplant la colossal estatua de Ramses II. Busco la cartera per pagar una propina i veig que em falten 63 pounds, m'he deixat el canvi al pagar l'entrada. Torno al cotxe mig enfadat. L'hi explico a l'Ahmut, "are you sure..? Come with me" baixem del cotxe i a la guixeta tenen els meus diners sobre el taulell. El noi somriu i me'ls torna. Gran lliço..

 

 

 

Abans de dinar anem a la piramide escalonada. La zona encara esta en excavacions i no es pot entrar a la piramide, pero si visitar una part dels temples. Volto per fora,  pero alguna cosa fa que em costi entrar. Vaig fent fotos, un guarda riu.. "were you from?" "come on, follow me". Altre cop..? Donc si, un guarda es queda a la porta i l'altre m'ensenya la ruta turistica. Despres, quan ja estem acabant la volta es desvia i em diu que el segueixi. Em porta cap a les excavacions. Aquella part nomes la obren amb un permis especial per estudiosos, avui es festiu nacional i no hi ha ningu. Aprofita per fer l'agost amb mi i el fa. La propina em costa 200 bounds. M'es ben igual, l'home, claus en ma, va obrint reixes i entrem al temple de Maya. Estan tancats perque encara conserven els frescos i els relleus a les parets. Em passejo per alla com per el menjador de casa. Ell des de la porta estant, m'explica una mica d'historia. Despres d'aquest temple un altre, i despres un altre, pateixo per el pobre Ahmut que espera fora. Em sento un privilegiat i un incult, sol en mig de totes aquelles maravelles que potser no se apreciar.

 

 

 

Dinem en un palmeral i despres em porta a casa l'Omar. Es en un poblet no gaire lluny. La casa, de totxo pelat i amb el sostre sense acabar es de les millors de la zona. Em presenta la familia, la seva dona i el seu fill Adam. La dona apareix amb una safata de menjar que posa al mig. Torno a dinar.. A la tarda pujo al terrat, tot el que m'envolta son palmeres, camps, minarets i les piramides al fons. Trec la llibreta i em poso a escriure, els cants des de la mesquita m'acompanyen.

 

 

 

Al vespre anem a veure el Barça Mdrid en una pantalla gegant. Mig poble es alla. No m'ho puc creure, ho viuen com nosaltes pero barrejats. Marca el Barça i esclata una gran cridoria, m'ho miro satisfet, amb posat orgullos.Pocs minuts despres en Cristiano fa un gol,  extassis, gent saltant.. sento una punxada freda que se'm clava sota les costelles...

 

 

 

Tornem a casa, ens asseiem al porxo i fumem shisha "beduina". Dos calades i ja em marejo.. aquesta nit anirem a dormir en un temple on hi ha una gran pedra amb forma d'estrella i un cercle al mig. Estic nervios, preparen el quatre per quatre.. aixo va en serio. Als vols de les dotze ens posem en marxa, sortim del poble i enfilem la primera duna. El lloc on anem no es gaire lluny. Saltem unes balles i de cop panpallugues en la foscor. L'Omar diu una contrasenya i un guarda ens ve a buscar. Anem a una caseta, encenem un foc i sopem. Un dels guardes deixa el kalfnikosh al meu costat. Me'l miro i no m'agrada pero em dona prespectiva de la magnitud del que estic fent. Son mol amables, em cauen molt be.. fumem shisha i prenem te. Cap a quarts de dos em preparen un sac en un lloc mes apartat, dalt d'una duna al costat del temple. Em diu que a les tres anirem cap al temple a meditar. Em desperto de sobte, molta humitat i un cel estrellat sobre el meu cap. Toco la sorra, m'he adormit. Miro el rellotge, tres quarts de cinc. Al campament el foc encara fumeja, vaig cap alla i tots dormen com nens. M'enfado, agafo una manta i camino cap al temple. Desseguida trobo la pedra que m'han dit. M'hi estiro, respiro, pero estic massa enfadat. Penso que era la meva responsabilitat no adormir-me i em relaxo, m'assento en un raco i veig sortir el sol rere el palmerar. Quin moment mes bonic..

 

 

 

Em passo el seguent dia a casa amb ells, asseguts al portxo amb la shisha i la tetera. Es un anar i venir de gent que s'asseu amb nosaltes a fumar una estona. Nens a cavall de burrets, dones smb grans gerres sobre el cap.. sembla una imatge de pesebre vivent. Com agraeixo aquesta calma.. passo la tarda amb l'Adam. Em sento molt agust amb ell, em cau molt be i ens estem fent amics. El mejar es bonissim, m'encanta compartir la gran safata plegats.

 

 

 

A la nit hem d'anar a un altre temple a meditar, fem temps fora el porxo. Marxarem a la una. Preparo la bossa i vaig a descansar. Aquesta vegada pero em poso el despertador. M'aixeco, no hi ha ningu. Trobo el fill petit que va a buscar el seu pare que em diu que hi ha uns inspectors al temple i que hi anirem a les tres quan hagin marxat. No fa falta haver estudiat gaire PNL per veure que menteix, em sap greu. Torno al llit i em poso el despertador. Ja son dos quarts de quatre, la casa amb tots el llums oberts, la tele a tot drap escopint un isuportable "arabigoregeton" estic enfadat. El nano dorm embolicat amb una manta davant el televisor. Torno al llit, que mes puc fer..? A quarts de sis l'Omar pica la porta, em diu que s'ha adormit, que hi anirem l'endema. Veig que l'hi ha sabut molt de greu. M'enfado per haver perdut un dia, pero penso que potser he guanyat un dia de descans..

 

 

 

L'endema l'Omar em vol portar a una fabrica de perfums, a ultima hora, pero, m'enganxo a l'Adam que va cap a la universitat al Caire. Aprofito les seves hores de classe per visitar el museu al que no vaig poder arribar. Abans d'entrar, pero, m'assec a la cafeteria i escric una estona..

 

 

 

 

 

9-10-12 (tot fent un cafe al museu del caire)

 

 

 

Sobre la vida al poble d'Abusir

 

 

 

Em costa creure tot el que veig. Les olors, els colors, el trafeg de la gent. A cada segon deixo de fer 10 fotos memorables. Un camio destartalat no deixa passar una furgoneta que intenta maniobrar mentre un burro s'entrebessa. Per mes que cridi i el piqui la dona desdentegada, ell ferm que no es vol moure. Un vailet aprofita per colar el seu tuc tuc tunejat amb llums de colors i 6 altaveus.. pero vol passar just quan quatre bous entren en escena. Ja ho tenim, tots enganxats en un carrero estret amb el ferrer que talla un porta i tira les guspires sobre la vedella que penja a la porta de cal carnisser, una dona escloveia monjetes i dos homes comparteixen la shisha. L'home dels bous s'exclama i mou els braços energicament, des del minaret ens criden a resar... Es de nit i no puc fer fotos, demano a l'univers que em conservi la memoria, respiro, anclo el moment.

 

 

 

M'impressiona la quantitat de merda que hi ha a tot arreu. Sembla que el poble hagi sigut aixecat sobre un abocador.. basures escampades per tot arreu. Les trepitgen, hi fan vida a sobre. De tant en tant una anima caritativa en crema un pilonet, Ala el beneixi...  Penso que no es pobresa, no es questio de diners. Si fossin rics simplement portarien 10 bafles mes en el tuc tuc pero seguirien mocant-se a la shilava. Se'ls veu feliços, son aixi i aixi m'agraden. Nomes que fossin un xic mes nets..

 

 

 

 

 

11-10-12 (encara al tren, ja arribant a Aswan)

 

 

 

Dintre el museu coneixo uns estudians d'espanyol que busquen turistes per practicar, passem l'estona xerrant de la primavera arab. A les cinc l'Adam m'espera fora, li presento els nanos i seguim xerrant una estona plegats. Per marxar anem a buscar un taxi pero cap ens vol dur fins a Abusir. Anem a buscar una fugoneta que fa viatges cap alla. Abans de pujar, pero, l'Adam es gira i em diu. "I will do my best for you, you'll see what does it means for people to live in Cairo. You'll see how most of  people live". Vaig trigar una estona a entendre que volia dir, a entendre que m'estava fent un gran regal. Ens enfilem en una furgoneta destartalada que ens deixa en un baixador del riu. Arriba la barcassa, ens assentem amb els peus penjant. Portem una bossa de fruita i contemplem el Caire des del riu. Aquest moment sol justifica tot el viatge. A l'altre costat agafem un tuc tuc i comencem una carrera de prop d'una hora creuant els suburvis del Caire. No tinc paraules per descriure-ho. Es de nit i no faig fotos, la ultima cosa que em ve de gust quan veig tot allo es disparar un flash. Quan me n'adono ja hem arribat. Abraço l'Adam i li dono les gracies. No fa ni 48 hores que ens coneixem i sembla que hem passat una vida junts.

 

 

 

Nomes arribar a casa ja es nota a l'ambient que avui va en serio, tot esta preparat per anar al temple. Tots els posats son mes seriosos, silenci. Ens assentem fora el porxo amb l'Adam. Fumem uns porros, fem un te i sopem. Ha marxat la llum, tot esta tranquil, no xerrem. En mig d'aquell silenci profund sento pura la calidesa de l'amistat. L'Adam m'acompanya, sap que em preparo, que em concentro. Seguim fumant shisha rere shisha, juga amb el meu mobil mentre miro fixament l'horitzo. De cop comença a sonar dona estrangera, dels Manel.. el cor em fa un salt, quin regal, em sento a casa, i axi de cop, els meus amics son tots al voltant de la mateixa pipa. "Good music, sounds good" diu ell, "Yes, really good" dic jo.. al cap d'una estona sona el " i ens ha costat deu i ajuda arrbar fins aqui".. penso, ja en teniu de rao nois, ja en teniu. Repasso els ultims mesos amb un flash. Deu ni dor, dedico un pensament a tots els mestres que m'han judat. Penso amb la Mar, valoro l'esforç, ha sigut el vent que ha inflat la vela que m'ha dut fins aqui. L'hi envio tota  l'energia d'aquest moment marevellos..

 

 

 

A quarts de dotze apareix l'Omar, em diu que avui no vindra, m'acompanyara l'Adam. Somric, l'hi estrenyo el braç, riu. L'Adam es aigua transparent, qui millor per ser al meu costat avui..?  Hi anem a peu, carreguem les motxilles i compartim silenci mentre avancem en la foscor. Al cap de deu minuts ja trepitjo sorra. Enfilem la duna, saltem la balla, joc de llanternes, contrasenya.. ok, podem passar. Pregunto si van armats, riu, si no diu la contrasenya correcta disparen, no a matar, pero disparen.

 

 

 

Amb les llanternes ens indiquen on hem d'anar. Mig grimpant pujem al sostre del temple. Dos homes amb shilaba i turbant ens tenen el te apunt. Son molt agradables.. la veu greu del mes jove em transmet molta seguretat. Estem amb ells mes d'una hora, xerren en arab, jo a lo meu. Ens fem fotos de grup i tot. Son molt bona gent. M'endormisco, l'Adam em pregunta si vull anar cap al meu lloc, si li dic, ja no puc esperar..

 

 

 

Baixem sl temple, m'ensenya tres possibles llocs. Una mena de plaça columnada que te una pedra al mig, dintre la tomba o davant la tomba. Penso que la tomba deu ser el mes potent. Hi entro, un forat de pam i mig i cinc metres de fondo en rampa per arrbar-hi. Ho trobo tetric, i si haig de sortir correns..? Decideixo tornar a la plaça, l'Adam m'abraça i se'n va. Estic sol al temple, plena nit, les seves veus al lluny em calmen. Tremolo, no se ni per on començar.. trio una posicio al centre de la plaça, amb el cap sobre la pedra i els peus cap a un vertex. Preparo, les meves coses, m'organitzo i m'estiro. Respiro, veig sobre meu les pleyades que m'acompanyen, ric, que be..! Veig orion, el guerrer, que amb el seu arc i espasa em protegeix. Respiro, em faig reiki. De cop una estrella sembla que em crida, no m'hi havia fixat abans. Es molt brillant, m'inquieta es just sobre meu. Agafo el mobil i busco quina es l'estrella brilliant, es Jupiter.. empasso saliva, s'em fa gros.. que just el dia que arribo al temple estiguin alineats Jupiter, amb Orio i les pleyades sobre el meu sembla massa casualitat. Tinc la sensacio de que  esta tot preparat, com quan arribes convidat a sopar a casa un amic i la taula ja esta parada..  l’energia del lloc es poderosa i intensa. Tanco els ulls i veig columnes de llum que venen i van, sento un poder inmens, indestructible, penso amb tothom que m'estimo. Hio ha un moment en que perdo el control..  Reconec que la sensacio de poder que bull dintre meu es molt atractiva pero te alguna cosa que no m’agrada…  com puc intento parar tanta força, em costa.. respiro, em calmo i penso que si ha de ser aixi millor m'envaig, ja m'esta be com soc. Poc a poc  l’energia torna a  pujar, ara de manera mes amorosa, apareixen de nou les columnes de llum, de vegades son cubs vermells que pugen i baixen, de vegades una mena de peixets blaus, linies verdes.. es un espectacle, una mena de calidoscopi gegant..

 

 

 

Aixeco el cap, ja clareja. Pujo a un mur i veig sortir el sol darrera una duna.. respiro, dono gracies, recullo, els guardes em miren des d'una roca. Em sento un home nou. Una vida val la pena nomes per viure aixo.

 

 

 

Estic molt aclaparat, no ser que fer amb tot aixo.. decideixo que estic de viatge, que soc un home de carn i ossos i que m’algrat lo excepcional de la vivencia no vull que em pugi al cap. Seguire el meu cami, ara pero, amb  certesa interna de que aixo es mes que un viatge.

 

 

 

L'Omar fa dies que m'insisteix que compri el paquet de faluca a Aswan amb ell, jo li dic que no, que "by my self". Al mati l'Adam em diu que no veu clar que hi vagi per lliure, si vols anem a una agencia que no tingui a veure amb el meu pare, pero no vagis sol. Ostres, m'ha deixat parat, no tinc el cap clar.. ok li dic. Li dono la ma, pago i deseguida se que m'he equivocat.

 

 

 

Passem la tarda a el Caire, compro el bitllet a etiopia i al vespre m'acompanyen a l'estacio. Alla un senyor gran es posa a xerrar amb l'Adam, de cop el senyor pregunta per mi. L'Adam em diu, no el conec pero es un home savi i sap molt d'historia. Xerrem, entranyable, es d'Aswan. Em diu, si vas amb faluca demana per el Captain Salama. Em malaeixo els ossos.. aixo em passa per no confiar en mi i el desti. Aquest senyor hauria pres el relleu de l'Omar i l'Adam i com ho tinc tot lligat no puc fer res. Espero haver apres la lliço.. demano que un cop torni d'aswan pugui rependre el cami.. crec que aixi sera, pero segur que m'he perdut una lliço.. es com haver fet campana.. començo a apendre com funciona aixo.

 

 

 

El senyor m'acompanya en el tren, llegeix un diari, veig la contraportada plena de senyeres, parlen de catalunya. M'omplo d'orgull, li dic al senyor que aquesta es la meva terra i la meva gent. Amb molt bona intencio m'ho vol traduir pero amb el poc angles que te ho deixem estar.. nomes el traqueteig del tren trenca el silenci, llums que creuen veloços davant la finestra. Penso amb l'Adam, enyoro la persona amb qui he compartit els millors silencis de la meva vida...

 

 

 

DIARI D'EGIPTE - 2a PART.

 

PASSEJANT EN LA FALUCA D'EL CAPTAIN ZIGI EL RASTAFARI..

 

(Des de la casa d'una bona gent a Ura Akedama, peninsula del llac Tana)

 

 

 

Porto deu hores de viatge en un tren atrotinat i ja no se com posar-m'hi. Durant la nit nomes he fet quatre capcinades, un home ronca amb tota la seva anima, que penso deu ser molt grossa.. un altre escolta islamoregueton en un mobil de colors, dos bailets no paren de bellugar-se amunt i avall com un pres en el corredor de la mort, un vell resa amb una pau impropia del moment.. El sol despunta sobre el Nil, a traves de la finestra la vista es va tenyint del verd del camps i palmerars. L'altre costat de vago nomes ofereix el torrat del desert inospit. Aixi es Egipte, una linea blava amb dues franges verdes que creuen el desert.  M'impregno dels bous arant en els camps, de les dones amb gerres al cap, del pobles tetrics que anem deixant.."This is Aswan" em diu el company..

 

 

 

A l'estacio m'espera en Tarig, un home d'uns 40 anys amb un esperit molt jove, m'agrada.. porta shilava, se'l veu humil pero deseguida veig que alla es que que domina el cotarro. Al sortir de l'estacio ens assentem en un bar a pendre un te. L'hi pregunto per el "captain Salema" em mira sorpres, de que el coneixes..? L'hi explico la historia del senyor a l'andana, riu, es el meu cosi em diu.. "a very nice guy, a wise man". M'explica que des de la primavera arab que no porta turistes, ha baixat molt la feina i ara esta a Comombo fent de pescador. Que quan torni el turisme anira a pujara altre cop. Per un moment el pensament de deixar-ho tot i marxar a Comombo a buscar-lo creua el meu cap.. no tinc temps de res, pero.. un cotxe s'atura davant nostre, baixa un paio gros amb cara de mafios.. "oh, they are here" "they are going to show you the Aswan damm and the unfinished obelisc" ok dic jo, "then they will bring you to the feluca" com que hi ha poca gent anire amb un altre captain que te dues persones mes.. "shit" penso per dintre..

 

 

 

Segut darrera el cotxe els dos macarres em passegen per la ciutat.. ni fu ni fa, res de res. Estic ilusionat de veure la famosa presa d'Aswan, hi he pensat tantes vegades.. em fan baixar, em donen 20 min. Quina decepcio, Susqueda impresiona molt mes.. m'acosto a la paret i miro el llac Naser, veig el baixell que el creua un cop la setmana, el cor s'em trenca a bossins, una tristesa tebia m'impregna les entranyes.. penso en el viatge que no he fet, en el que no ha pogut ser o pitjor, el que no m'he atrevit a fer. Ara veig que sobre el terreny tot va sobre rodes, que no hauria tingut cap problema.. m'ho miro afligit. I per que no? Penso.. tanco els ulls, medito, obro registres i crido l'aventurer que porto dins.. imagino una petita feluca vermella i convido el Marc explorador que porto dins a seure-hi, porta un barret, em mira i somriu content, ilusionat. Demano que una part del Marc espuritual l'acompanyi , el necessitara.. deixo la barca a l'aigua i l'hi dic que corri amb el vent, que s'empapi d'experiencies, que begui de la sabiesa de la gent que trobara, que s'allotgi a la casa de la bona gent, que escolti les senyals i que sobretot sigui lliure.. l'hi dic que l'esperare al llac Tana, que alla ens tornarem a trobar per seguir el viatge junts. Ens n, iso la vela i comença a navegar.. l'acompanyo amb la mirarada mentre es fa petit en l'horitzo.. i ara que? penso, ara que faig..? Em sento buit, realment una part de mi ha marxat. Decideixo que el millor es fer turisme i relax fins que ens tornem a retrobar, em giro resignat pero amb una nova esperança al cor. Els goriles em miren, es hora de marxar..

 

 

 

Em porten a veure l'unfinished obelisc. Es una pedrera egipcia on a mig tallar un obelisc se'ls hi va esquerdar. Hi entro d'esma, pero despres de passejar-hi una estona quedo fascinat del treball que feien. Penso en el potencial energetic de les pedres i com mes m'ho miro mes convençut estic de que ho sabien i ho dominaven com ningu. No em crec que es prenguessin tantes molesties per tallar-los nomes per decoracio, i menys despres d'haver tastat la potencia energetica d'un temple.. pujo al cotxe atre cop, pensatiu, el cap barrina piramides, cristalls i obeliscs.. quan me n'adono estic ajegut a la faluca del "captain zigui" el rastafari. Rastafaris musulmans, si mes no exotic.. En Tarig ve a controlar, alliçona en Zigui del dret i del rebes... Malament rai, encara que no entengui res prnso que si l'hi ha de dir tantes coses amb behemencia es que deu estar fet una bona peça. No trigo gaire a veure que no m'equibocava. Hem d'esperar una parella d'alemanys que no arriben mai. M'ajec en el matalas, dino amb ells, mato les hores mirant el ocells. Som a port i tot el paisatge que tinc es el cul brut d'un creuer que potser algun dia havia sigut de luxe..

 

 

 

Cap a les 5 apareixen els alemanys, no baixen, en Zigui els va a buscar, discuteixen. M'ho miro ajegut com un raja, que fotin el que vulguin, pero em temo el pitjor. Tenia rao, ella no es troba be i decideixen posposar un dia la sortida i com em temia, en Zigui no vol sortir a nevegar nomes amb mi. No l'hi surt a compte.. s'empesca mil mentides, es lo que mes em molesta d'alguns egipcis, lo mentiders que poden arriben a ser. Em proposa que dema vagi a Abu Simbel. No ho tenia previst, pero no em penso enfadar ni posar-me tonto. Tot just m'estic desintoxicant de l'estres acumulat durant tant de temps i estic disposat a agafar-m'ho amb filosofia. M'aixeco a les tres de la matinada per marxar amb una furgo plena de turistes i fer 300 km desert enlla. Es espectacular, no el desert que tambe.. tres hores alla tancats i ni mu, la furgoneta es el silenci absolut. Abu Simbel es espectacular, tot i que es una xapuça que varen fer per salvar-lo d'inundar-se en el llac, les pintures, grabats i estatues tallen l'ale. Pasejo, miro i remiro.. em deixo sentir l'energia del moment. Un guia local em crida, xerrem una estona i despres m'ofereix sexe.. em diu que podem anar en un lloc arraconat que coneix i que si m'agrada despres podem anar a casa seva.. es surrealista, l'hi dono les gracies i l'hi dic que es molt amable pero que avui no vaig depilat.. 

 

 

 

A la tornada mes de lo mateix, nomes els crits furiosos d'un discurs radiofonic trenquen el silenci. A la feluca ja m'hi esperen els alemanys, pujo i al cap d'un moment ja hem sarpat. Per fi, gaudeixo del moment, tot i que l'emprenyada que porto amb en Zigui es un tel pastos que s'hi berreja al mig. M'estiro, deixo un peu penjant per la borda que delicadament juga amb l'aigua del riu. Els alemanys xerren, es passen molt amb comentaris despectius cap als egipcis, per arreglar-ho una mica diuen que nomes els espanyols son pitjors. Parlem de Catalunya i de la situacio alla,  pero com que ella va estar quatre dies a Barcelona ja ho coneix mes que jo i determina que som un desastre igual o pitjor. Potser te rao, pero el to dels comentaris em fereix. Anem be, penso.. passo d'ells i em tiro a l'aigua.. oh, quin moment mes bonic, el sol vermell ponent-se darrera el palmerar amb el desrt de fons i jo alla, agafat amb una corda darrera la feluca que m'estira a tota velicitat.. dolç, es un moment molt dolç.. a la nit parem en una platjeta de sorra a sopar i dormir. Estem de conya, fumem shisha i porros a manta, menjem perque no sigui dit. Ells porten cubates pero no en vull. El moment es carrega d'una magia especial,  m'expliquen que ells dos no son parella, estudien junts. Ella em parla de la seva vida, de la seva familia, de les coses que fa i que li agraden.. al cap d'una estona, no se ni com, ell m'esta explicant com el va afectar la separacio dels seus pares quan tenia 7 anys. Ara es molt insegur, m'explica que ja ho veu pero que no hi pot fer res, que es veu incapaç de sortir d'aquest estat. Fa poc  ha perdut una feina de pilot comercial d'avions perque no es veu capacitat per dir als altres lo que han de fer en cas d'emergencia. "Come on guy, there are  many things you can do" Fem uns exercicis de PNL i coaching, alucina,  l'hi explico que hi ha moltes coses que pot fer per, que jo tambe les he fet. Ella s'acosta, els hi parlo de mi, els explico la meva vida i miracles, les conversses es tornen a barrejar.. es hostesa de vol i em diu per quedar quan voli a Barcelona.. que coi a passat en tres hores que de mig discutir-nos hem arribat a aquestes franqueses.? Penso que potser es la magia d'aquestes aigues que venen de milers de quilometres enlla carregades de la sabiesa i magia africanes, o potser nomes es la marihuana d'en Zigui el rastafari..?

 

 

 

(Des d'una barraca de fang a les fonts del nil on uns pagesos m'han acollit)

 

 

 

 

 

Em desperten els primers destells del sol que encara s'amaga timid rere les dunes. Amb la ma toco sorra al meu voltant, dono una ullada a l'entorn, palmeres a dojo i el riu al meu davant. Els altres encara dormen a la felucua. En Zigui em va dir que em despertaria a les 5 dorm com un nen. El crido, en Tarig ens esta esperant a l'altre riba i haig d'agafar el tren cap a Luxor. El nano em mira amb cara de no creure-s'ho com volent dir, de veritat et vas creure que et despertaria.? Ens esperen a l'altre costat, despres dorm tant que vulguis, l'hi dic.. s'ho agafa amb prou persimonia com per que al arrbar a l'altre costat ja hagi perdut el tren. En Tarig m'espera amb un somriure precios, ja coneix en Zigui i no es sorpren. Ens fem unes fotos precioses amb el "Don't worry be happy" que hi ha pintat a la barca. Millor agafar-s'ho aixi, penso..

 

 

 

En Tarig m'acompanya i ens enfilem al remolc d'una pick up que ens deixa a Comombo. Passejem per el poble mentre ell busca la manera de fer-me arribar a Luxor. El poble es molt pobre, el mes pobre que he vist fins ara, pero renoi, quina gent mes maca..! Un obrers que descarreguen un camio em conviden a esmorzar amb ells, ens fem fotos, ningu em demana res.. em sento fort i ple, quina passada, entro als tallers dels ferrers, fruiteries xerro amb tothom, un vell m'atura per el carrer i em fa una reberencia, xerrem una estona, en Tarig tradueix.. alla no veuen mai ni un turista, per aixo em tracten tant be.. anem cap a l'estacio, finalment agafare un altre tren. M'haig d'esperar a l'andana prop de dues hores, pero en Tarig em demana que no em mogui d'alla. Fem un te i xerrem, l'hi explico que la meva primera intencio era creuar Sudan pero que l'embaixada hi va posar pegues.. em mira amb cara atonita.. perque no m'ho havies dit abans aixo..? Treu el telefon, fa una trucada, em mira i diu. Si em dones el passaport ara aquesta tarda tens el visat. Un formigueig corre per dintre meu, em marejo i tot.. no se si estic content o emprenyat, no se si me n'alegro o hauria preferit no saber-ho mai.. es un sentiment molt extrany. L'hi pregunto quin dia surt el barco, una altre trucada.. m'haig d'esperar una setmana. Penso, m'escolto per dins.. ara ja es tard, ara el viatge ja es un altre. L'hi agraeixo, pero ara el meu cami es un altre.

 

 

 

M'entre faig temps a l'endana em faig amb tothom, ensenyo a tirar fotos a un nen, un vell em demana un retrat, s'hi posa be, penso que es una resposabilitat, la foto queda preciosa.. va vinguent gent a saludar-me, m'ho passo de conya, penso que potser si d'aqui dos dies fessin eleccions em farien arcalde del poble..

 

 

 

A Luxor em tornen a esperar dos matons amb una furgoneta, estan emprenyats perque arribo tard i han hagut de llogar la furgo per mes hores de les que es pensaven. Els hi dic que jo tambe estic emprenyat, que facin el fabor de portar-me a la vall dels reis abans no tanquin.. finalment agafo un guia, pero resulta que un cop dins quan li començo a fer preguntes veig que va molt peix.. un guarda que ens sent ve cap a nostres i es comencen a discutir.. l'home, ja gran, m'explica que ell va treballar en les excavacions i que va apendre molt d'historia.. el guia calla, l'home s'emociona, em porta a una altre tomba, xerrem molta estona.. un altre guarda s'ajunta a la conversa, no es posen d'acord, anem a una altre tomba perque em volen ensenyar noseque.. ja m'he perdut. Nomes se m'ha acudit preguntar quin significat te Ouros quan porta corona i quin quan porta un sol rere el cap.. era una pregunta inocent i ara ja son qutre que discuteixen, em criden per ensenyar-me coses.. no entenc res, parlen un angles macarronic quebem costa molt. Mentrestant, pero, miro els centeners de turistes que van passant davant nostre com si fosin ampolles de cocacola en una cadena d'embasat. Entren per un costat, fan una foto i surten per l'altre.. seguits, sense parar, sense expresio... mentre els guardes segueixen discutint miro la cara de la gent al passar. De veritat estan de vacances? No vull ni imaginar la cara que deuen fer quan treballen... Els guardes em conviden a tornar-hi l'endema, em diuen que per el preu d'una entrada simple m'ensenyaran tot el recinte. Ja tinc un bitllet d'avio comprat.. veig que per poder aprifitar les oportunitats que em va brindant el viatge haure d'apendre a conviure amb l'incertesa fins a l'ultim segon..

 

 

 

Els goriles esperen fora amb cara de pomes agres, jo estic mort de son, cansat i brut, tant brut com no m'havia sentit mai a la vida.. em porten a fer fotos des de fora a un parell de temples mes.. patetic, em sento mes brut de passejar amb la furgo d'aquests paios que de la merda que porto a sobre.. els demano que em deixin prop de l'estacio i que ja m'espabilare, ja en tinc prou. A les onze de la nit haig d'agafar un altre tren cap al Caire, aixi que no tinc hotel on descansar ni dutxar-me. Quan i penso em venen tots els mals.. vaig a visitar els temples principals de nit. Son preciosos, m'hi passo un parell d'hores i quan no puc mes vaguejo per els mercats.. un venedor d'especies em crida, que nencessites..? Una dutxa l'hi responc jo.. ves a l'hotel em diu.. l'hi explico que he arribat al mati i marxo a la nit, que no tinc hotel i em vull dutxar com sigui. Ok, em diu, crida un bailet que m'acompanya a casa seva, en algun lloc impossible de trobar en mig d'un laberint de carrerons miserables.. entrem en uns baixos i mcensenya la casa.. deu meu.! Una cuineta i un menjadoret, em diu que son quatre i domen tots al menjador.. bufa. Busco el bany, no n'hi ha, el nano senyala el sota escala, hi trec el cap.. no m'ho puc creure, no faig fotos per respecte. Alla entaforat hi ha un forat amb un vater de forat al terra i un telefon de dutxa que hi penja a sobre.. ho fan tot alla mateix! Hi tenen cassoles guardades i roba estesa. Tot en un metre i mig..  renten les cassoles, es dutxen, estenen la roba i caguen alla mateix. Ni els d'Ikea ho poden superar.. Faig el cor fort, tanco els ulls i obro la dutxa.. el millor moment del dia, es refrescant, no penso en on soc, simplement em deixo sentir l'aigua fresca per la pell.. soc un home nou. Deixo el sabo per la familia i una bona propina per el nano.. torno al mercat, ara el mon es un lloc molt mes acollidor. Compro unes unces d'encens al bon home que m'ha ajudat perque no sigui dit i em deixo perdre per els carrers. Un noi se m'enganxa, diu que treballa en un hotel pero avui te festa.. sembla bon xicot i te xerrera, jo pero no estic per osties. M'acompanya al mencat local, no te res a veure amb el que veuen els turistes. Es molt autentic i m'ho passo molt be. M'acompanya a sopar en un restaurant del seu oncle, demano un tagin i quan arriba salto d'alegria al veure que porten coberts..! Com els anyoro.. me n'adono que n'ho n'he fet servir des que vaig marxar.. jovque em pensava que eren un gran avenç de la humanitat... aixo si, la cosa que segueixo enyorant mes de totes son els tovallons... Decideixo que fare una llista de les coses quotidines que trobo a faltar i les que no.

 

 

 

Marxo amb pas ferm cap a l'estacio, em perdo i pregunto a un barber que deseguida em fa passar cap a dins.. em demana una foto, l'home s'hi posa be.. despres em diu que on vaig amb aquest cabells, que m'esquilara.. no l'hi dic jo, pero em veig al mirall amb unes patillorres que fan por.. l'hi dic que s'afanyi i que repassar les patilles i prou.  Riu, agafa la maquina, no veure'l em fa por.. i es clar, quan me n'adono ja m'ha desgraciat una patilla que m'ha deixat a l'u.. riu i diu que intententara deixar l'altre igual, pero se l'hi escapa la maquina i m'afaita un tall de barba.. aquest home es mot simpatic, pero de barber en te lo mateix que jo de dentista.. per arreglar-ho m'afeita la barba a l'u. Un mal menor un cop vistes les seves habilitats..

 

 

 

Al cap d'una estona ja soc al tren cami del Caire, envio un missatge a l'Adam que em vindra a buscar.. penso en ell i els moments viscuts, tinc ganes de retrobar-lo.

 

 

 

(Des d'un hostal de euro l'habitacio doble a Sekela, fonts del nil)

 

 

 

El tren arriba amb una hora i mitja de retard pero nomes entrar entrar a l'estacio veig l'Adam pacientment assegut en un banc.. ens retrobem amb una sentida abraçada.. em sento a casa. Ens enfilem a en una furgoneta colectiva, entaforats darrera em pregunta com estic.. be l'hi dic. Doncs per estar be no fas la cara de felicitat de quan vares marxar, em diu. Que ha passat? L'hi faig cinc centims de les aventures i desventures, pero no vull que ni per un segon se senti responsable, no l'hi vull dir que el seu pare em va cobrar quatre vegades mes del que valien les coses, no es culpa d'ell i se que l'hi sabria greu. Com que no l'hi explico tot em diu que si pero se que no el convenço.. al arribar a casa m'espera tota la familia, em comença a saludar gent per el carrer.. tinc una sensacio de plenitud molt gran, amb els meus veins de fa 22 anys en prou feines ens diem res, i aqui nomes hi he passat 4 dies i tinc la sensacio d'haver arribat a casa.. que es el que no quadra.? El germa gran, que treballa per l'agencia a la que van contractar el meu viatge, deseguida em pregunta que ha passat, l'Adam l'hi ha comentat que alguna cosa no rutllava. Amb ell em sento mes comode per dir-le que m'ho he passat be pero que m'han pres el numero i els calers anant i tornant. Quan arriba l'Omar deseguida es disculpa, te un art especial en fer-te sentir sempre en el aquell punt en que no saps si abraçar-lo o fotre-l'hi un moc. Penso que no en traure res d'emprenyar-m'hi, potser es millor m'esforci en ser mes llest que ell. L'Adam ha de marxar a l'universitat, em diu que abans no marxi a l'aeroport te una cosa preparada per mi. Passo la resta del dia voltant per els horts i els csmps del poble, prenent te amb els pagesos i compartint shisha amb gent que em va cridant al passar. Soc el convidat especial de l'Omar i tenen curiositat per coneixre'm. Son tots tant encantadors com desdentegats. Gaudeixo molt del moment.. al cap vespre ve un home que es sord mut. Tot el poble l'estima molt i quan veig amb la tendresa que el tracta l'Omar veig que dintre de la seva closca de comerciant hi ha una bellisima persona. Em passo mes de dues hores compartint shisha amb aquest home, es fascinant la conversa que mantenim nomes amb signes.. em costa de creure encara ara..  xerrem de negocis, despres d'energia, m'explica que ha treballat a les excavacions i que d'ofici es picapedrer. M'ensenya una antiguitat egipcia, em diu que els egiptolegs no en tenen ni idea, que per saber on buscar necessiten llibres i ell en cambi s'endinsa en el desert, tanca els ulls, medita i despres es deixa guiar per l'instint que l'acava portant a trobar alguna cosa. Quedem que quan torni a Egipte anirem plegats a passar quatre o cinc dies junts desert endins.

 

 

 

L'Adam arriba força tard, ja pateixo per l'hora de marxar a l'aeroport. Riu, estigues tranquil, tot esta controlat.. Es fa un parell de porros i quan jo ja em desespero treu un fugonet, una pila de carn, verdures i una cassola. El regal de comiat es que cuinara per mi. Em deixo d'osties i decideixo gaudir el moment, es un regal molt bonic.. fa un plat molt sencill pero molt bo. L'hi dic que quan m'enyori em fare aixo per menjar.. s'aixeca i torna amb un mocador de coll. Quan t'enyoris posa't aixo em diu, es el meu preferit i vull que el portis tu. No quebo a la pell d'emocio.. em sento petit i inmens al mateix temps.. que puc fer? L'hi regalo la meva samarreta preferida, m'enfado amb mi perque mentre la vaig a buscar em un bri d'egoisme em passa per el cap.

 

 

 

Marxem a l'aeroport no amb el temps just, passadissims.. ells ni s'inmuten, miren el paper que em va donar la dona de l'agencia, terminal 1. Anem be, em diuen. Arribem, m'acomidao pero l'Adam entra amb mi fins al corredor dels passaports.. un policia mira el bitllet i fa que no amb el cap.. el meu avio surt de la terminal 3, es pensa.. el cor em puja al coll, em poso vermell com un pebrot, agafo l'Adam i comencem a correr cap el cotxe, la terminal queda força allunyada.. nomes falta mitja hora per el vol i quan arribo a la guixeta de la companyia em miren amb cara de, on va aquest esverat..? Encara em sobra temps per fer plastificar la motxilla.. ens fem una gran abraçada amb l'Adam, entrego el passaport a un policia i quan em giro l'Adam ja no hi es. Miro endavat i ja soc l'unic blanc.. tots impoluts, amb vestis engalanats, pentinats ostentosos, joies i bosses de marca. Penso que aixo ja no es egipte, sento que ja he cambiat de viatge.. pero de veritat aixo es Etiopia..? No lliga gaire amb la imatge mental que me n'havia fet.. potser aquesta gent nomes representa una part de la classe social mes alta.. millor que sigui aixi penso, perque per mala sort no vaig pensar en posar cap esmoquing a la motxilla...

 

 

 

 

 

DES D'UN HOTEL VORA EL LLAC TANA, ETIOPIA.

 

 

 

 

 

DIARI D'ETIOPIA (PRIMERA PART - ADDIS ABEBA)

 

 

 

(UNA DE LLADRES I SERENOS)

 

 

 

Es el meu segon dia a Etiopia, m'assec al pati de l'hostal, sembla un lloc reconfortant.  Etiopia esta siguent molt dur, marxaria avui mateix. Ahir tornant de l'embaixada vaig coneixer tres nanos, estudiants, molt macos.. varem anar a fer un cafe, passejem per la ciutat xerrem, em porten al museu de l'horror.. sobre les barbaritats dels comunistes. Veig en John, amb els ulls plorosos mentre m'explicsla que a la seva mare la varen matar els comunistes.. sortint em porten en un local perdut en un mercadillo. Tinc una sensacio interna que no m'agrada, no em refio de l'Addis. Un vailet petit baixa per un carrero i xiuxiueja "they ara going a fuck you". L'Addis em diu que aixo la mainada ho apren de les pelicules, que no li faci cas.. quina excusa tant dolenta. Em miro els altres dos, son tant bon nanos que penso que amb ells al costat no s'atrevira  a fer-me res. Tinc tantes ganes de que tot vagi be i es tot tant bonic que no faig cas a les alarmes internes. Passem una porta, hi ha tot de gent fumant shisha i mastegan unes fulles.. ens apalanquem, mengem, fumem, riem.. xerro amb en Salomon de les visions que he tingut. Em diu que dema m'acompanyara a veure un capella que em pot ajudar. Ja son les 8 passades, aqui negre nit. La camarera porta la factura, puja 70 e. Tots em miren.. dic que de cap manera, que si han pactat amb la camarera per cardar-me pagare lo meu i prou. Tensio.. ells fent-se els bon nois i amb cara de no entendre res van donant excuses amb cara d'afligits. Estic furios,  hi ha molta tensio, crido.. els dic que els donin pel cul, que ja s'ho faran.. em giro, i de cop prenc conciencia d'on soc.. ni idea, en una barraca de llaunes en mig d'una ciutat africana de 7 milions d'habitants.. hi ha mes gent, no pateixo per la meva integritat fisica pero per prudencia els dic que ok, que pago i ja ho trobarem.. Agafem un taxi mentre insisteixen que em volen convidar a unes cerveses en un concert per compensar perque els hi sap molt de greu. Dono el nom de l'hotel al taxista i baixen amb mi alla mateix.. el barri durant la nit fa basarda, ple de macarres i prostitutes en antros de mala mort. Ara si que passo molta por, insisteixen a convidar-me com a desgreuge. Tinc por que em segueixin dintre l'hotel. Dic que ok i entrem en un bar. Mentre demanen dic que vaig un moment a l'hotel a deixar la camara, faig cara de bon rotllo. No volia que veiessin el meu numero d'habitacio. Entro, respiro, deixo les coses. Dono gracies per la lliço. Potser han passat deu minuts.. alguna cosa  dins meu em diu que hi torni. Ho deixo tot a l'hotel i nomes agafo el telefon i el numero de mobil del consul per si van mal dades. Al bar ja no hi ha ningu, el camarer em diu que ja han marxat carrer amunt. Pujo, estic furios.. de cop un vailet amb cara de tros de pa en mig de tot aquell putimaner em pregunta que busco. L'hi dic que busco tres amics etiops. Ei, ves al tanto, em diu, hi ha molt de "hijaper" suelto.. de fet jo en soc un. Em guanyo la vida fent sentir el turista en confiança i despres els cardo.. jo flipo, deu estar fora de servei, penso... M'explica com ho fa i es exactament el mateix que m'han fet a mi. Sempre els porten al museu, allo estova molt. Em diu que li caic molt be i que li sap greu. De cop un maton. E cap a mi, fa molta por.. el diable viu dintre la seva mirada. Em comença a emprenyar, el nano m'ajuda a treure-m'el de sobre. Marxo cap a l'hotel i el vailet ve amb mi. Em segueix parlant dels trucs que utilitzen, mare de deu, el mateix Richard Banthler es un aficionat..! l'hi pregunto com es que siguent bon nano i tant inteligent es desaprofita fent aixo,  parlem dels remordiments. La conversa es molt interessant i em diu que perque no quedem dema. L'hi dic que no cal, que ja m'han plumat un cop i ja en faig prou. Riu, no home no, per una vegada deixa'm-ho fer be..! Torna a venir el maton. Ara porta una prostituta.. em diu que la noia m'ha vist passar i em troba molt guapo..no cal que ningu m'expliqui res mes, em convidar a cervesa perque una prostitua em robes els calçotets.. aprofito un moment de distracio dels dos i entro cap a l'hotel. El nano em veu i em pregunta el numero d'habitacio, que dema em vindra a buscar. Ni de conya li dic.. entro cap a dins. Vaig cap a la zona contraria on tinc l'habitacio... M'amago, espero una estona mentre miro per uns matolls si hi ha algu a fora. Tot esta tranquil. Vaig cap al meu passadis i entro a l'habitacio. Em tanco amb clau.. respiro. Em sento molt estupid per haver-me deixat prendre el pel d'aquesta manera. Quan em relaxo puc pensar mes fredament i veig que ha sigut una molt bona lliço i que nomes m'ha costat 70e. Anar a un curs m'en costa 160. Vist aixi...  Agraeixo l'experiencia pero quan penso amb el viatge que em queda per davant em cau el mon a sobre. Varis viatgers m'han advertit que el pais es molt maco pero la gent un desastre. Que a tot arreu m'intentaran fotre, que haig d'anar sempre amb quatre ulls, sempre negociant fins a l'extenuacio.. estic molt desmoralitzat, ploro.. tanco el llum, dema sera un alte dia, espero..

 

 

 

(DES D'UN CIBER DE GONDAR)

 

Per sort el seguent dia va ser un altre, i molt brillant.. d'aquells assoleiats que bufa brisa de mar. L'endema vaig tirar de contactes a Addis perque m'ajudessin. Vaig anar a comissaria i els vaig ensenyar una foto dels tres paios.. tots rient, son del barri em diuen, cabronets pero inofenssius. Aqui molestar un turista es sagrat i per meva sorpresa al cap de mitja hora ja en tenien un. A la tarda uin altre i el tercer mai va apareixer. Vaig haver de passar dos dies a comisaria pero m'ho vaig pasasr molt be, ens varem fer amics amb els comisaris i alguns presos i tot.  Despres de negociar amb els nanos em varen tornar part dels diners i jo no els vaig enviar al jutge. Lo mes important es que vaig deixar Addis amb sensacio de pau interna.

 

La vida fora de la gran ciutat es uan altre cosa, tot canvia, sobretot la gent. son encantadors, vaig pasar uns dies amb una familia en una illa del llac Tana, vaig poder compartir les cerimonies matutines amb el monjos del monastir. Dues hores tocant timbals i amb cants espirituals a trenc d'alba. He dormit al ras a deu metres del naixament del nil.. un espectacle de colors i sons aclaparador. Lo millor va ser anar a Guiix Abbay, on brollen les aigues del petit Nil dinter d'una esglesia, aqui no hi arriben turistes, no apareix a cap guia i aqui hi he descobert l'escencia d'etiopia i les seves gents. Em criden per el carer, a la tarda ja tothom sap qui soc, entro a les casa a fer el cafe, entro a visitar tots els artesans, sempre camino amb cinc o sis persones al voltant que m'acompanyen i prou. Un home em demana una foto, l'altre tambe, quan els hi ensenyo riuen i es tapen la cara.. son tant autentics.

 

Passejant per les muntanyes tinc una mena de sindrome d'estendal de tanta bellesa.. em creuo amb un pastor, l'hi demano si em puc allotjar a casa seva.. em mira amb cara de no creure-s'ho.. quan veu que va en serio em diu que es clar que si.. hi he passat tres dies fabulosos veient els bous arar els camps mente les dones els creuen amb les gerres d'aigua al cap. He reculat cinc-cents anys en el temps.. baixo al poble, tohom em coneix, em sento tant ple que no hi quebo. Jugo a futbolin amb el jovent, a futbol amb la mainada, pren un cafe i un jove estudiant em pregunta si soc un "reserchian" l'hi dic que no, que soc un viatger.. em mira i em diu.. si has arribat fins aqui es qeu recerques alguna cosa. L'hi dic que potser si, que busco el perque a Europa tenim de tot i no som felicos i aqui viuen en la pobresa absoluta i tot es alegria.. em mirai em diu. Els europeus mentre mejeu esteu pensant en que menjareu dema, en que fareu el mes vinent, si tindreu diners per pagar les factures, etc.. un etiop mentre meja nomes gaudeix del moment i dema sera un altre dia on si tot va be potser tornara a menjar. Per aixo els europeus sou ric i teniu de tot i per la mateixa rao els etiops son felicos, perque viuen l'ara.

 

Em vaig quedar mut, pensatiu.. havia somiat a trobar un home sabi que m'explicaria grans coses. Me l'imaginava amb gran barba blanca i turbant, segut al porxo d'una casa humil pero digne. Ves per on, el gran sabi era un vailet de 18 anys amb ullerers de sol i samarreta addias..