Existing Member?

Velo Africa Cycling around Africa

Guinea Bissau - un petit pais ple de sorpreses

GUINEA-BISSAU | Thursday, 20 April 2006 | Views [1605]

El ritme nostalgic d'una musica dolça i una veu femenina en portugués ens donen la benvinguda a Guinea Bissau. L'ambient relaxat, la gent més riallera i la llengua més familiar ens fa sentir que hem fet bé en decidir-nos per visitar aquest pais. Aixi com el paisatge segueix la mateixa tonica que a Casamance, la gent té un tarannà diferent. Aqui ens adonem com el colonialisme que durant anys va dominar l'Africa de l'oest, ha marcat la seva gent, la seva cultura i els seus costums.
 
Guinea Bissau, el que va ser una petita illa portuguesa envoltada pel seus veins "francesos", té un aire més liberal i alhora melancolic. Després de l'accelerat curs de francès a que ens hem vist obligat desde el Marroc, Bissau es un respir que hem fa sentir com a casa. I es que barrejant castellà, català i una mica d'imaginacio et surt un portugés amb el que et fas entendre prou bé. I pel crioll, la llengua local d'aqui, només hi has d'afegir una mica més d'imaginacio! Ja en els primes kilometres les salutacions de "Bon dia" hem fan sentir com si hem passeges pels carrers de Reus i la musica amb aire més brasileny fa que l'alegria es senti a totes les radios.
 
Tot i que la majoria de guies segueixen desaconsellant la visita a Bissau, la veritat es que la guerra civil fa temps que ha quedat enrera i el pais està en un alça que espero que aviat doni bons resultats. El govern i la policia segueixen fent els seus "trepicheos" i la corrupcio es a l'ordre del dia, pero la gent se sent optimista i la capital, Bissau, esta plena d'organitzacions i projectes que aviat donaran els seus fruits.
 
El nostre viatge a través de Guinea Bissau esta ple de sorpreses agradables. El primer dia, el viatge en barca de Sao Domingo a Cacheu ens deixa bocabadats. 2 hores a través de "mangoves", amb posta de sol incluida, en una barca plena de dones que no han dubtat ni un moment a enfilar-se a la barca de mes de dos metres d'alçada. La quantitat de càrrega que s'ha d'embarcar es increible: sacs d'arros, de ciment, gallines, trastos i paquets i es clar, bicicletes. El Christian, que es l'unic home passatger de la barca, decideix ajudar a carregar i aixi es guanya la confiança del capità que al final no li cobrarà el passatge. I es que els sacs d'arros i de ciment s'ho valen!
Arribats a Cacheu, tenim una topada amb dos policies que insisteixen en veure els nostres passaports. Com que els dits policies no porten cap identificacio (diuen que son de la secreta), i si que porten massa alcohol a la sang, nosaltres que no ho tenim clar. La discussio té lloc al mig del carrer, per on de sobte apareix un mercedes tocant el claxon com a boig i queixant-se de que les nostres bicics estan al mig del carrer. La discussio deriva llavors entre l'home del mercedes, qui sembla ser mes important, i els dos policies (a qui nosaltres ja hem batejat com a Hitler i Stallin, degut a la similitut de bigotis), sobre si tenen dret a ocupar el carrer o no. Finalment, l'home del mercedes desapareix, no sense abans amenacar al Hitler i l'Stallin, que ja amb menys confiança i seguretat, tornen la seva atencio cap a nosaltres. A aquestes alçades, ja estem envoltats per la meitat de la poblacio de Cacheu, que d'alguna manera ens protegeixen. Aixi que ensenyem els passaports, ens deixem aconsellar i sermonejar una mica pels dos individuus i marxem cami del nostre camp sense haver entes massa bé aquesta demostracio de poder de la que acabem de ser testimonis.
 
A Bissau ens estem a la "Fàbrica de Gelo Osso Branco i Reparacio i venta de rodes de cotxe", on el propietari, un alemany abissauitzat de Hinterzarten, ens amenitza les nits explicant-nos historietes i aventures que li han passat durant els mes de vint anys que fa que viu a Guinea. A la pregunta de perque una fabrica de Gel i Reparacio de rodes, la resposta es ben senzilla: "Rodes es l'unic producte que pots importar i desambarcar al port sense haver-te de preocupar de que es trenqui, i en cas de que el vaixell s'enfonsi, les rodes floten, aixi que no hi perds...Gel, es un producte faàil de fabricar que no necesites desembarcar del port! Logic i simple tal com sona!
Un sorpresa més es que a la "fàbrica de gelo" i treballa un noi de Freiburg, que era l'amo d'un dels bars que mes frequentavem! Va decidir vendre el bar ara fa uns mesos i venir cap a Bissau, i a mes a mes també trobem dos turistes també de Freiburg que estan de vacances...i es que el mon es tan petit!
El Carnaval a Bissau no resulta tan espectacular com ens esperavem. Molta gent, moltissima gent als carrers, moltes "barraques", molta cervesa, pero poca musica, disfresses i espectacle. De fet les disfresss son els seus vestits tradicionals aixi com les danses i timbals. Carnaval aqui es una barreja entre mostra de cultura tradicional, festa de la cervesa alemana i manifestacio en contra del topic de moda.
Del bullicios Bissau passem a Bubaque, una de les illes Bijagos, on durant una setmaneta juguem a fer de Robinson Crusoe en una de les platges del canto sud de l'illa. Tot i que som uns Robinsons ben equipats (les llaunes de sardines, tomàquet, pasta i arros no falten), un pescador que viu a la platja ens porta peix que disfrutem com mai fent-lo a la brasa. Gracies en tenim del pescador, ja que els nostres intents de pescar en llança i reollir musclos ens han donat nomes dos cargols de mar com a resultat. I diria que aixo era paradis si no fos per les "mosques picadores" que hi ha, que ataquen durant el dia sense deixar-se impressionar pel repelent o per pantalons i jerseis de maniga llarga. Unes mosques ben intel.ligents que nomes piquen allà on no les potse veure (a l'esquena o al culet), i que s'esperen per atacar en zones fosques fins que et penses que han marxat i llavors venen i et claven l'arpo amb una força que et fa xisclar i renegar en diferent idiomes!
Sembla ser que a les altres illes Bijagos hi ha moltes mes platges solitarires i altres tribus molt "tradicionals", pero nosaltres decidim deixar les tribus tranqyuiles i ens acotentem amb la nostre platja "quasi" solitaria.
Deixem el nostre petit paradis i el peix a la brasa per enfilar-nos cap a l'est en direccio a Guinea Conakry. Pel cami ens trobem amb l'Alesandr, qui despres de pasar la nit al seu camp de "Cashewnuts", ens acompanyara en bicicleta durant uns 60 k, ja que diu que aixo li portara sort per la temporada del Cashew. Heu vist mai l'arbre del Cashewnut? Es un fruit ben original i simpatic. Es com un pebrot vermell penjat d'un arbre ben alt i té un nas de bruixa de color verd que li penja. El pebrot es un fruit sucos amb una pell molt rugosa del que nomes en pots xuclar el suc. El nas, te una closca molt dura que s'ha de torrar per poder-la obrir. Un cop torrat i pelat, es el que coneixem com el Cashewnut. No m'estranya que siguin tan cars ja que cada fruit dona nomes 1 cashew!
L'ultima nit a Bissau la passem amb els policies de la frontera, no pas perque estiguem detinguts, sino perque ens acullen molt amablament i ens ofereixen un lloc per posar la nostra tenda. Un final perfecte per un pais tan agradable!
Bissau es un pais de gent encantadora, timids pero amables, un pais que se sent creixer, una barreja entre tradicio i melancolia. Les dones aqui tenen una forca increible i alhora un somriure acollidor. Diuen que a les Bijagos hi ha tribus qyue tenen matriarcats. Potser aixo ha influit. I es que no faig broma quant dic que si Africa tingues mes dones presidents, un altre musica sonaria.
Liberia, desde fa un any, es el primer pais africà que te una dona com a president. Les espectacions i esperences posades en ella son potser massa grans i la pregunta es més si "els altres" li deixaran fer tot el que ella s'ha proposat. Almenys l'oportunitat hi es! Puc imaginar-me que Bissau podria ser el segon pais a tenir una dona president!

Tags: català

About olga_christian


Where I've been

Photo Galleries

My trip journals


See all my tags 


 

 

Travel Answers about Guinea-Bissau

Do you have a travel question? Ask other World Nomads.