Somriures daurats Les sorpreses de ser una aprenent de nomada-turista amb la motxilota sempre al damunt...

"embrace the fear" es el lema  de la companyia. 5 persones, aspirants a skydivers amb somriures a mitges amb 5 monitors enganxats a l'esquena ens embotim en una petita avioneta que puja i puja vorejant pics blancs, els monitors ens estrenyen els arenessos s'encen la llumeta de posar-se cascos i ulleres... ufff s'obre la porta. Fa fred, fa sol tinc la pell de gallina, soc la segona en saltar m'intento posar en la posicio de platan i tranquilitzar-me Fem una tombarella enrera, els primers dos segons son mortals, la panxa apunt d'explotar com a la millor muntanya russa, despres l'aire acapara tota la meva atencio, em costa respirar, sembla que estigui lluitant per sortir d'una centrifugadora. intento tranquilitzarme (total son 45 sec no puc morir em dic...)Obro els ulls tant com puc, els paisatge es simplement espectacular, muntanyotes, el llac d'un blau increible, el cel clar alguns nuvolets i verd molt verd...El jason em diu no se que de great job... i jo penso que no se si prefereixo que aixo acabi prest...S'obra el parapent, canvia la perspectiva i comenca la tranquilitat, estic un pel incomoda perque la corda m'apreta un munt el coll pero es genial la sensacio de conduir aquest trasto. Baixem fem espirals rapides i l'aterratge es suau, tot ho fa el monitor ni tan sols he de posar els genolls a terra. Ja esta. He saltat desde 4000 metres (em pensava que seria una sensacio inclus mes forta...soc una eterna insatisfeta?) El JAson em fa dos petons, ha estat a Bcn fa poc i coneix el codi spanish...Em quedo a la pista mirant la cara de flipats dels que arriben. Un altre petit somni acomplert per guardar a la motxila.Un comiat pel 2007